Efecte del pasturatge d’un ramat de cabres sobre l’estructura d’un sotabosc d’alzinar al Paratge Natural de Poblet

• Vives, A. ^[1] ; Taüll, M. ^[1] ; Casals, P. ^[1]
  1. [1] Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Centre Tecnologic Forestal de Catalunya

     Olius, España

     
• Localización: Actes de les terceres jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Les polítiques de conservació del territori i la gestió del medi: Monestir de Poblet, 5, 6 i 7 de novembre de 2010 / coord. por Xavier Buqueras, Joan Llagostera, Joan Cartanyà Martí, Josep Maria Grau, Lluc Torcal, 2012, págs. 180-188
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Efecto del pastoreo de un rebaño de cabras sobre la estructura de un sotobosque de encinar en el Paraje Natural de Poblet
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • español

    El Paraje Natural de Interés Nacional de Poblet, concretamente en la zona del barranco de Castellfollit, se programaron unos tratamientos silvícolas de mejora ya que las especies presentes se encontraban en un estado de envejecimiento, formando una masa dominada por pies de rebrote y con un elevado número de rebrotes por cepa. Los tratamientos consistieron en una selección de rebrotes, favoreciendo el roble o la encina como especie principal, y dejando un único vástago por cepa, pasando de una densidad total de 3.059 pies / ha a 1.200 pies / ha. Posteriormente se introdujo un rebaño de cabras para conseguir, mediante el pastoreo, el control de rebrotes aparecidos después de los tratamientos silvícolas. Para determinar el efecto del rebaño sobre el estrato arbustivo se plantean dos metodologías. En una primera metodología se marcan sobre el terreno transectos permanentes de 20 x 0,5 m para determinar la evolución en el tiempo del recubrimiento y fitovolum arbustivo. En la segunda metodología se realiza el marcaje y seguimiento de brotes de las principales especies (Quercus ilex, Quercus humilis y Phillyrea media) para determinar el consumo de brotes y la evolución de los principales parámetros morfológicos con el pastoreo, comparando los resultados antes y después de una estación de pastoreo. Tanto en una metodología como en la otra se escogen 6 localidades diferentes con ambientes ecológicamente contrastados. Después de dos periodos de pastoreo los resultados obtenidos muestran que la acción del ganado ha permitido controlar el estrato arbustivo. La metodología de los transectos muestra que con dos periodos de estudio los valores de recubrimiento y fitovolum arbustivo han mantenido muy similares. Con el marcado y seguimiento de brotes se ha determinado que de las tres especies estudiadas el roble es la que presenta una mayor reducción de parte verde y consumo de brotes.

  • català

    Al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, concretament a la zona del barranc de Castellfollit, es van programar uns tractaments silvícoles de millora ja que les espècies presents es trobaven en un estat d’envelliment, formant una massa dominada per peus de rebrot i amb un elevat nombre de tanys per soca. Els tractaments van consistir en una selecció de rebrots, afavorint el roure o l’alzina com a espècie principal, i deixant un únic tany per soca, passant d’una densitat total de 3.059 peus/ha a 1.200 peus/ ha. Posteriorment es va introduir un ramat de cabres per aconseguir, mitjançant el pasturatge, el control de rebrots apareguts després dels tractaments silvícoles. Per determinar l’efecte del ramat sobre l’estrat arbustiu es plantegen dues metodologies. En una primera metodologia es marquen sobre el terreny transsectes permanents de 20 x 0,5 m per determinar l’evolució en el temps del recobriment i fitovolum arbustiu. En la segona metodologia es realitza el marcatge i seguiment de brots de les principals espècies (Quercus ilex, Quercus humilis i Phillyrea media) per determinar el consum de brots i l’evolució dels principals paràmetres morfològics amb el pasturatge, comparant els resultats abans i després d’una estació de pasturatge. Tant en una metodologia com en l’altra s’escullen 6 localitats diferents amb ambients ecològicament contrastats. Després de dos períodes de pasturatge els resultats obtinguts mostren que l’acció del bestiar ha permès controlar l’estrat arbustiu. La metodologia dels transsectes mostra que amb dos períodes d’estudi els valors de recobriment i fitovolum arbustiu s’han mantingut molt similars. Amb el marcatge i seguiment de brots s’ha determinat que de les tres espècies estudiades el roure és la que presenta una major reducció de part verda i consum de brots.