Resumen de Poètiques translúcides: la tensió creativa íntim/públic en la capsa poètica Indicis (1990) de Miquel Bezares i Biel Thomàs
Caterina Mercè Picornell Belenguer
En aquest article es reflexiona sobre la intimitat com a espai d’investigació de la poesia experimental contemporània a partir de l’estudi d’una capsa poètica titulada Indicis (1990), composta per poemes de Miquel Bezares i dibuixos de Biel Thomàs. Es parteix de la idea que, en la dicotomia entre intimitat i publicitat que ha condicionat algunes teories de la lírica contemporànies, hi subjeu una oposició doblement equívoca: (a) en tant que allò que es considera “íntim” sempre és una construcció social en la qual participa el gènere líric; i (b) en tant que la vocació comunicativa i, per tant, pública, de la poesia situa la intimitat lírica en una posició exposada als altres. Les poètiques translúcides, Les poètiques translúcides serien aquelles que intentarien evitar aquest doble equívoc treballant de manera creativa amb les mediacions que s’imposen a qualsevol projecte líric que pretengui comunicar allò que es defineix com a “íntim”. Des d’aquest punt de partida, s’analitza la representació d’aquesta intimitat velada atenent a tres aspectes rellevants de l’obra: (a) la formalització paratextual; (b) la pluralitat de subjectes que hi interactuen; i (c) la tensió espacial entre un dins i un fora en els la tensió espacial entre un dins i un fora en els poemes i en les il·lustracions.
