Felisa Lázaro Santos: una dona compromesa i oblidada

• Autores: Antonio Baile Rodríguez
• Localización: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 33, 2020, págs. 219-241
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Felisa Lázaro (1867-1930) es negà a estar en un segon pla en un temps en què la dona no tenia al seu abast els mitjans necessaris ni la formació adequada per a desenvolupar-se. Lʼideal femení domèstic del moment que li toca viure no harmonitza amb la professió dʼactriu i cantant que exercità amb total brillantor i que la converteixen en tot un referent. Dugué el seu art per qualsevol racó dʼEspanya, cantà a lʼArgentina, a Bèlgica i estigué un any de gira a França, especialment París, on el banquer Rothschild lʼembolcallà de béns. És el relat de superació dʼuna dona que es realitzà artísticament, fou independent i, el que és més important, una dona lliure; capaç de dir no a Puccini i a lʼÒpera Còmica de París; fins i tot, viure amb el seu company sentimental sense formalitzar la relació i ser mare fadrina. A tot això, cal afegir la seua filantropia sempre disposada a ajudar tot aquell qui li ho demanara, i a sufragar la sepultura dels 200 cadàvers del Sirio a Santa Pola.

  • English

    Felisa Lázaro (1867-1930), refused to stay in the background at a time when women did not have access to resources or education. The tra-ditional role of the woman in the household contrast starkly with her role as an actress and singer, which she became iconic for. She took her art to every corner of Spain, sang in Argentinan, Belgium, and spent a year on tour in France, especially Paris, where the Rothschild banker showered her with jewelry. This is the story of a woman overcoming adversities to beco-me artistically fulfilled. She was independent, and more importantly, a free-thinking woman; capable of saying “no” to Puccini and the Paris Comic Opera; even, living with her partner without formalizing the relationship and being a single mother. We must also highlight her philanthropy; always ready to help, as seen in her support for the burial of the 200 bodies of the Sirio disaster in Santa Pola.