Els residus de la Transició: abjecció, trauma i adaptació
-
-
[1] Universitat d'Alacant
Universitat d'Alacant
Alicante, España
-
- Localización: Journal of Iberian and Latin American Studies, ISSN-e 1469-9524, ISSN 1470-1847, Vol. 21, Nº. 1, 2015, págs. 39-54
- Idioma: catalán
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Resumen
De la Transició sorgeixen els dos grans projectes per a l’Espanya i la Catalunya del postfranquisme basats en la idea de “normalitat”: la normalitat democràtica i la normalització cultural i lingüística catalana. Aquests projectes desbanquen els plans rupturistes de la contracultura i l’esquerra radical. Considerats com un “excés” o un “residu” de l’ordre social que es vol implantar, els sectors polítics extremistes queden fora del pacte entre els partits majoritaris i són desprestigiats pel nou discurs de la normalitat i del consens. Aquest article examina algunes novel·les catalanes que posen de manifest les divergències sobre el paper que l’esquerra radical va protagonitzar durant la Transició. Algunes novel·les consideren l’antic revolucionari com un residu del passat que cal eliminar i el retraten com un depravat oportunista o un fanàtic amb idees anacròniques i perilloses. Altres revelen el trauma i la resignació d’aquells que van ser desplaçats de la nova hegemonia política. Aquestes darreres representen les esquerdes del discurs hegemònic de l’anomenada democràcia del consens.
