Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La visión del Arte Sacro Moderno de Pie Raymond Régamey y su contribución en la evolución de la obra arquitectónica de Luis Barragán: 1947-1980

    1. [1] Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey

      Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey

      México

  • Localización: ACE: architecture, city and environment, ISSN-e 1886-4805, Nº. 42, 2020, pág. 8285
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La capilla de las Capuchinas de Tlalpan, en Ciudad de México, es una de las obras más importantes que Barragán construyó entre 1954 y 1959. Para ese entonces, Barragán no sólo era un gran conocedor del arte y arquitectura religiosa, sino también un personaje vinculado con la élite intelectual católica de su tiempo. Asimismo, la cuantiosa bibliografía sobre arte y arquitectura religiosa que llegó acumular en su biblioteca personal, es prueba del gran interés que siempre mantuvo por el tema. Tenía la costumbre de subrayar y marcar las páginas de los libros que le interesaban; de hecho, muchos de los libros y revistas que conforman esta colección de arte y arquitectura sacra, particularmente de la época moderna, tienen entre sus páginas anotaciones y subrayados, sobre todo aquellos textos que Marie-Alan Couturier y Pie Raymond Régamey escribieron al respecto. Al hacer una revisión de sus contenidos, se entrevén ideas que van más allá de la discusión sobre el arte religioso. Ya que, al contextualizar estas ideas en el momento histórico en que Barragán desarrollaba sus obras, concebidas bajo la noción de la arquitectura emocional, hacen suponer el gran valor intelectual que estos contenidos representaron para la evolución de su obra arquitectónica. Por ello, el artículo comienza con una exposición del contexto intelectual católico con el que Barragán convivió. Posteriormente, se hace un recuento de las ideas que el arquitecto mexicano subrayaba entre las páginas de su colección de libros y revistas de arte sacro, puntualmente en el texto L’art sacré au XXe siècle, que Pie Raymond Régamy escribió en 1952. Y finalmente, se realiza una valoración del impacto que tuvieron el conjunto de estas lecturas en el pensamiento de Barragán que, en cierta manera, aportaron en el replanteamiento de los modos de habitar en la vida doméstica mexicana de los años cincuenta y su evolución hasta los años ochenta

    • català

      La capella de les Caputxines de Tlalpan, a Ciutat de Mèxic, és una de les obres més importants que Barragán va construir entre 1954 i 1959. Per a aquest llavors, Barragán no només era un gran coneixedor de l'art i arquitectura religiosa, sinó també un personatge vinculat amb l'elit intel·lectual catòlica del seu temps. Així mateix, la quantiosa bibliografia sobre art i arquitectura religiosa que va arribar a acumular a la seva biblioteca personal, és prova de el gran interès que sempre va mantenir pel tema. Tenia el costum de subratllar i marcar les pàgines dels llibres que li interessaven; de fet, molts dels llibres i revistes que conformen aquesta col·lecció d'art i arquitectura sacra, particularment de l'època moderna, tenen entre les seves pàgines anotacions i subratllats, sobretot aquells textos que Casa-Alan Couturier i Peu Raymond REGAMEY van escriure al respecte. A el fer una revisió dels seus continguts, s'entreveuen idees que van més enllà de la discussió sobre l'art religiós. Ja que, al contextualitzar aquestes idees en el moment històric en què Barragán desenvolupava les seves obres, concebudes sota la noció de l'arquitectura emocional, fan suposar el gran valor intel·lectual que aquests continguts van representar per a l'evolució de la seva obra arquitectònica. Per això, l'article comença amb una exposició del context intel·lectual catòlic amb el qual Barragán va conviure. Posteriorment, es fa un recompte de les idees que l'arquitecte mexicà subratllava entre les pàgines de la seva col·lecció de llibres i revistes d'art sacre, puntualment en el text L'art sacré au XXe siècle, que Peu Raymond Régamy va escriure en 1952. I finalment , es realitza una valoració de l'impacte que van tenir el conjunt d'aquestes lectures en el pensament de Barragán que, en certa manera, van aportar en el replantejament de les maneres d'habitar en la vida domèstica mexicana dels anys cinquanta i la seva evolució fins als anys vuitanta

    • English

      The Capuchin’s Chapel in Tlalpan emblematises one of the most important architectural works built by Luis Barragán between 1954 and 1959. By that time, Barragán had a very good religious art and architecture knowledge as well as he was keeping a strong relationship with the intellectual catholic community from now. Additionally, the sizeable personal Barragán’s books and magazines collection related to religious art and architecture is another evidence of his personal concerns about these areas. It is worth noting that Barragán left a form of marginalia in many of his own books and magazines such as underlined paragraphs, written notes, folded pages, photos and entire magazines pages as bookmarks. In fact, most of the religious art and architecture books and magazines have these marginalia, especially those of modern times and texts written by Marie-Alan Couturier and Pie Raymond Régamey. These evidences enable a broad number of conclusions beyond modern religious art discussions. Considering that Barragán read those texts at the very same moment he was developing his ideas of emotional architecture, these texts about modern religious art could have been such a great value for Barragán’s architectural perspective and its evolution. Firstly, the article states on the catholic intellectual context during Barragán’s days. Afterwards, a critical analysis about some of the religious art and architecture collection of the personal library, specially a book called L’art sacré au XXe siècle, written by Pie Raymond Régamey in 1952, will be developed. This analysis will evaluate the impact of underlined passages in L’art sacré upon Barragán’s thinking which led his architectural work reconsidering the modern inhabits forms in Mexican domestic life during 1950’s and its evolution until 1980’s.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno