Teràpia d’acceptació i compromís amb familiars de fills/es amb discapacitat intel·lectual: un estudi pilot

• Lobato, David ^[1] ; Montesinos, Francisco ^[1] ; García-Leal, Óscar ^[1] ; Cebrián, Julia ^[2]
  1. [1] Universidad Europea de Madrid

     Universidad Europea de Madrid

     Madrid, España

     
  2. [2] Instituto ACT
• Localización: Ambits de psicopedagogia i orientació, ISSN-e 2339-7454, Nº. 55, 2021 (Ejemplar dedicado a: Novembre 2021), págs. 67-81
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Terapia de aceptación y compromiso con familiares de hijos/as con discapacidad intelectual: un estudio piloto
  • Acceptance and commitment therapy for family members of children with intellectual disabilities: a pilot study
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El objetivo del estudio es la valoración de los resultados de un programa de intervención grupal desde la Terapia de Aceptación y Compromiso dirigido a familiares de hijos/as con diagnóstico de discapacidad intelectual ligera. En el estudio participaron cuatro madres y un padre pertenecientes a una asociación de discapacidad. Para valorar la efectividad del entrenamiento se emplearon autoinformes para medir flexibilidad parental, supresión de pensamientos, estrés percibido y salud psicológica, así como autorregistros para medir los cambios en las interacciones con los hijos/as. Los resultados mostraron que tras el entrenamiento y en el seguimiento, a los 2 meses se incrementó significativamente la flexibilidad psicológica y disminuyó la supresión de pensamientos negativos. El tamaño del efecto fue elevado, además de en estas variables, en estrés percibido y salud psicológica. Además, se observó un incremento de interacciones placenteras con los hijos/as con discapacidad. El estudio reveló la potencial utilidad de esta intervención y justificó y aportó claves relevantes para un estudio posterior con una muestra más amplia. Entendemos que con el desarrollo del programa de intervención podríamos poner en manos de los profesionales de la orientación y de las familias un instrumento con la capacidad de mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad, y de sus familiares.

  • català

    L’objectiu de l’estudi és la valoració dels resultats d’un programa d’intervenció grupal des de la Teràpia d’Acceptació i Compromís dirigit a familiars de fills/es amb diagnòstic de discapacitat intel·lectual lleugera. En l’estudi van participar quatre mares i un pare pertanyents a una associació de discapacitat. Per valorar l’efectivitat de l’entrenament es van emprar autoinformes per mesurar la flexibilitat parental, supressió de pensaments, estrès percebut i salut psicològica, així com autoregistres per mesurar els canvis en les interaccions amb els fills/es. Els resultats van mostrar que després de l’entrenament i en el seguiment, als 2 mesos es va incrementar significativament la flexibilitat psicològica i va disminuir la supressió de pensaments negatius. La magnitud de l’efecte va ser elevada, a més d’en aquestes variables, en estrès percebut i salut psicològica. A més, es va observar un increment d’interaccions plaents amb fills/es amb discapacitat. L’estudi va revelar la potencial utilitat d’aquesta intervenció i va justificar i aportar claus rellevants per a un estudi posterior amb una mostra més àmplia. Entenem que amb el desenvolupament del programa d’intervenció podríem posar en mans dels professionals de la orientació i de les famílies un instrument amb la capacitat de millorar la qualitat vida de les persones amb discapacitat, i dels seus familiars.

  • English

    The aim of the study was to assess the results of a group intervention program grounded in Acceptance and Commitment Therapy. The intervention was delivered to relatives of children with a diagnosis of intellectual disability. Four mothers and one father from a disability association participated in the study. Effectiveness was assessed through self-reports whichprovided measures of parental flexibility, thought negative suppression, perceived stress and psychological health. Self-monitoring methods were also used to measure changes in interactions with children. Results showed psychological flexibility significantly increased and thought suppression decreased after training and at two-month follow-up. The effect size was high for these variablesand for perceived stress and psychological health. In addition, an increase in pleasant interactions with disabled children. The study revealed the potential usefulness of this intervention. It provided justification and relevant clues for a later study with a larger sample. We believe that with the development of the intervention programme we could put in the hands of guidance professionals and families an instrument with the capacity to improve the quality of life of people with disabilities and their families.