Resumen de L'impacte d'una pandèmia. La pesta i el treball domèstic femení a la València de 1647-1648
- català
L’episodi epidèmic de la pesta (1647-1648) va tindre un gran impacte demogràfic i socioeconòmic a la ciutat de València i rodalies. Els grups més vulnerables van patir un major impacte de l’epidèmia no sols emmalaltint sinó vivint mancances econòmiques. Les xiquetes vingudes de pobles –tant de les comarques valencianes com aragoneses– van entrar a servir en les cases dels distints grups socio-professionals de la ciutat de València. Moltes d’elles, la pesta les va trobar fetes unes dones necessitant el coixí econòmic de les soldades ara per a sus- tentar-se, recuperar la salut, finançar el dot, tornar a casa, deixar un patrimoni com herència o pagar els rituals catòlics del seu soterrar. En temps del contagi les serventes sense treball esde- venien molt vulnerables.
- English
The plague epidemic episode (1647-1648) had a great demographic and socio-eco- nomic impact on the city of Valencia and its surroundings. The greatest impact of the epi- demic was suffered by the most vulnerable groups , not only becoming ill as well experiencing economic hardship. The children coming from towns –both in the Valencian and Aragonese regions– came to serve in different socio-professional houses in the city of Valencia. The plague found many of them needing the economic resource of their salaries now to support themselves, regain their health, finance their dowry, return home, leave a patrimony as an heritance or pay the Catholic rituals of their bury. In times of contagion, servants without job became very vulnerable.
