Piggybacking Historic Architecture: Air Rights and the Subdivision of Space

• Autores: David Karle
• Localización: ANUARI d’Arquitectura i Societat, ISSN-e 2792-7601, ISSN 2792-7598, Nº. 1, 2021, págs. 312-330
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • A hombros de la arquitectura histórica: Los derechos de vuelo y la subdivisión del espacio
  • Sur les épaules de l’architecture historique: les droits de vol et la subdivision de l’espace
  • L’arquitectura històrica a coll: Els drets aeris i la subdivisió de l’espai
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Las que una vez fueron piezas icónicas de nuestros cascos viejos están siendo olvidadas en medio de las sombras de nuevas construcciones, poniendo en tela de juicio el ciclo de vida y muerte de esos monumentos arquitectónicos. Si una ciudad que se moderniza desea densificar sus áreas escasas de espacio, puede mirarse hacia arriba y valorar el espacio sobre los edificios existentes como espacio construible. Si se reconsidera la nostalgia intacta inherente a nuestras propias nociones de preservación, los diseñadores pueden asumir el reto de utilizar el espacio aéreo situado sobre edificios históricos monumentales. A medida que la cultura, la sociedad y nuestro entorno evolucionan constantemente, ¿cómo se preserva la historia a la par que se le brinda un futuro? Esta pregunta puede responderse por medio de un uso contextual y consciente del valioso espacio aéreo situado sobre edificios históricos y puede ejemplificarse mediante un prototipo de investigación a través del diseño para el edificio Grand Manse de 1904 en el estado de Nebraska, Estados Unidos, que aplica métodos de investigación arquitectónica a la vez que negocia los contenidos del plan general según las demandas de una ciudad en crecimiento.

  • català

    Els icònics centres dels nostres nuclis urbans estan caient en l’oblit entre les ombres de les noves construccions, la qual cosa posa en dubte el cicle de vida i mort d’aquests edificis emblemàtics. Si una ciutat en procés de modernització desitja densificar les seves ciutats amb poc sòl, ha de mirar cap amunt i considerar l’aire que hi ha sobre els edificis existents com a espai edificable. En reconsiderar la nostàlgia intacta inherent a les nostres nocions tradicionals de conservació, els dissenyadors han de qüestionar l’ús de l’espai aeri per sobre dels edificis històrics emblemàtics. A mesura que la cultura, la societat i el nostre entorn evolucionen contínuament, com podem preservar la història i al mateix temps portar-la al futur? Aquesta pregunta pot respondre’s fent un ús contextualment conscient del valuós espai aeri per sobre dels edificis històrics i s’exemplifica en un prototip de recerca de disseny per a la Grand Manse de 1904 en l’estat de Nebraska, els EUA, que aplica mètodes de recerca arquitectònica al mateix temps que negocia el codi de zonificació local d’acord amb les demandes d’una ciutat en creixement.

  • English

    The once iconic centerpieces of our urban cores are being forgotten amidst the shadows of new construction, calling the life and death cycle of these landmark buildings into question. If a modernising city wishes to densify their land-poor cities they must look up and consider the air above existing buildings as buildable space. By reconsidering the untouched nostalgia inherent in our traditional notions of preservation, designers must challenge the use of airspace above landmark historic buildings. As culture, society, and our environment continually evolve, how do we preserve history while also bringing it into the future? This question can be answered by making contextually conscious use of valuable air space above historic buildings and is exemplified in a in a design research prototype for the 1904 Grand Manse in the state of Nebraska, USA, that applies architectural research methods while negotiating local zoning code in accordance with the demands of a growing city.

  • français

    Les pièces historiques autrefois iconiques de nos vieux quartiers sont oubliées parmi les ombres des nouveaux bâtiments, ce qui met en cause le cycle de vie et de mort de ces monuments architecturaux. Si une ville se modernisant souhaite densifier ses zones d’espace limité, elle peut se regarde vers le haut et valoriser l’espace sur les bâtiments existants en tant qu’espace à bâtir. Si l’on reconsidère la nostalgie intacte inhérente à nos propres notions de préservation, les créateurs peuvent relever le défi d’utiliser l’espace aérien situé sur les bâtiments historiques monumentaux. Au fur et à mesure que la culture, la société et notre entourage évoluent constamment, comment préserver l’histoire et en assurer en même temps un avenir ? Cette question peut être répondue moyennant un emploi contextuel et conscient du précieux espace aérien situé sur les bâtiments historiques, et peut se montrer avec un prototype de recherche à dessin pour le bâtiment Grand Manse de 1904 dans l’état de Nebraska, aux États-Unis, qui met en oeuvre des méthodes de recherche architecturale en même temps qu’il négocie les contenus du plan général selon les demandes d’une ville en croissance.