Resumen de L’escriptura en espiral de Julián Ríos
Les escriptures experimentals ens obliguen a tornar a aprendre a llegir. Habituats a concebre la literatura com una comunicació entre l’escriptor i el lector, com a manifestació d’un subjecte (dogma de l’expressió) o com a descripció d’una societat concreta (dogma de la representació), els textos que creen un univers nou a partir del llenguatge apareixen, sovint, com a il·legibles. És el cas dels textos de Julián Ríos. Però si el lector accepta de considerar la literatura com una reflexió i com una comunicació amb altres textos que l’han precedit, la complexitat apareix com una condició perquè el lector esdevingui actiu i recreï els passos de l’autor per a descobrir un sentit que sempre és fugisser. El nostre article proposa, a partir d’alguns dels textos de Julián Ríos, mostrar la singularitat d’una escriptura que funciona en espiral.
