María Isabel Flórez Fernández, Marta Bedmar Noguerol, María Carrera Ferrer
En marzo 2020 la Organización Mundial de la Salud (OMS) declaró la situación de pandemia por el nuevo virus coronavirus SARS-Cov-2 (COVID-19). Las medidas para frenar el contagio obligaron al cierre de los centros educativos y a un confinamiento domiciliario prolongado, lo que supuso cambios importantes en las rutinas y en los hábitos de vida de los niños y de los adolescentes.
Los jóvenes han sido menos vulnerables a los efectos directos del virus COVID-19, pero han estado especialmente expuestos a los factores estresantes biopsicosociales generados por la situación de alarma por pandemia, con repercusión en su salud mental.
En estudios realizados a escala mundial después de la primera fase de confinamiento se detectaron síntomas emocionales en un 80% de los niños: dificultad de concentración, aburrimiento, irritabilidad, sensación de soledad, facilidad para discutir, ansiedad, tristeza, miedo excesivo, problemas de sueño, etc. Los síntomas a medio y largo plazo continúan estudiándose.
Nuestro objetivo fue conocer la situación en salud mental de los menores durante las fases iniciales de la pandemia y valorar la evolución tras un año de estado de alarma. Para ello hemos revisado la literatura científica y los datos de actividad asistencial en los dispositivos de salud mental de la infancia y adolescencia de Baleares.
El març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de pandèmia a causa del coronavirus SARS-Cov-2 (covid-19). Les mesures per frenar el contagi varen obligar a tancar les escoles i a prolongar el confinament domiciliari, la qual cosa va provocar canvis significatius en les rutines i els hàbits de vida dels infants i adolescents.
Els joves han estat menys vulnerables als efectes directes del virus covid-19, però han estat especialment exposats als estressors biopsicosocials generats per la situació d’alarma per la pandèmia, amb repercussions en la seva salut mental.
En estudis fets a tot el món després de la primera fase de confinament, es varen detectar símptomes emocionals en el 80 % dels infants: dificultat per concentrar-se, avorriment, irritabilitat, sentiments de soledat, facilitat de discussió, ansietat, tristesa, por excessiva, problemes de son, etc. Es continuen estudiant els símptomes a mitjà i llarg termini.
El nostre objectiu era conèixer la situació de salut mental dels infants durant les fases inicials de la pandèmia i avaluar-ne l’evolució després d’un any d’estat d’alarma. Per a això, hem revisat la literatura científica i les dades sobre l’activitat assistencial en els dispositius de salut mental de la infància i l’adolescència a les Illes Balears
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados