Resumen de Georges Dwelshauvers, l’home que va ser utilitzat per a començar a destruir l’obra cultural de la Mancomunitat

Josep Pich i Mitjana, Jordi Sabater García, Frederic Josep Porta i Capdevila

• català

  El present article vol explicar l’afer Dwelshauvers, a través del protagonista d’aquest cas de depuració de l’obra cultural de la Mancomunitat que sacsejà Barcelona la primavera de 1924. Georges Dwelshauvers, un prestigiós psicòleg belga, va arribar a Catalunya convidat per la Mancomunitat, amb l’encàrrec d’impulsar un laboratori de psicologia. La tasca que va emprendre d’ençà 1918 no tenia res a veure amb la política, però l’adveniment de la Dictadura i la voluntat d’aquesta de laminar l’obra cultural de la Mancomunitat van convertir el laboratori de Dwelshauvers en la baula feble a través de la qual s’encetà el desmantellament de la institució i de les seves activitats. L’afer va posar de manifest el que era una lluita intensa pel control de la cultura i del sector intel·lectual-professional a Catalunya entre primoriveristes i antiprimoriveristes. La campanya del govern dictatorial, amb la col·laboració d’Eugeni d’Ors, contra el psicòleg flamenc i el laboratori que dirigia provocà, com segurament esperaven els partidaris de la Dictadura, una reacció de suport de professors, estudiants i treballadors dels centres culturals i educatius de la Mancomunitat i del catalanisme en general.

  Emprant l’afer Dwelshauvers com a pretext, la Dictadura aconseguí demolir la Mancomunitat i la seva obra cultural.

• English

  This article seeks to explain the Dwelshauvers affair through the protagonist of the case which started the debugging of the cultural work of the Mancomunitat, which shook Barcelona in the spring of 1924. Dwelshauvers, a prestigious Belgian psychologist, arrived in Catalonia invited by the Mancomunitat to promote a Psychology Laboratory. The work he undertook since 1918 had nothing to do with politics, but the advent of the Dictatorship and its desire to laminate the cultural work of the Mancomunitat, made the Dwelshauvers laboratory the weak link, through which the dismantling of the institution and its activities could begin. The affair displayed the intense struggle for control of culture and the intellectual-professional sector in Catalonia between primoriveristas and antiprimoriveristas. The campaign of the dictatorial government, with the collaboration of Eugeni d’Ors, against the Flemish psychologist and the laboratory he led, provoked, probably expected by the dictatorship, a reaction of support from professors, students and workers of the cultural and educational centres of the Mancomunitat and Catalanism in general. Using the Dwelshauvers affair as a pretext, the Dictatorship succeeded in demolishing the Mancomunitat and its cultural work.