Resumen de L’ordinació medieval de la catedral de València non cantetur cantus de orgue vel de contrapunt: una revisió d’un mite historiogràfic
Aquest treball conté una síntesi historiogràfica i una posterior anàlisi directa de les fonts en relació amb una interessant, i nombroses vegades citada, ordinació medieval de la catedral de València referent a la pràctica polifònica. L’objectiu és desfer confusions i rebatre interpretacions discutibles que, al voltant d’aquesta norma, es varen generar pels primers autors que la citaren i que han sigut reproduïdes pels més recents. L’article es completa amb una primera aproximació a diversos aspectes relacionats amb la pràctica polifònica a la institució en aquella fosca època tant d’ordre intern — la reglamentació, els oficis, els músics o els llibres— com contextuals. Aquesta ràpida panoràmica abraça el període 1392-1437, que conclou amb la mort d’Antoni Sanç, un rellevant músic en qui concorregueren simultàniament els càrrecs de rector de les escoles de cant catedralícies i de mestre de la capella del rei Alfons el Magnànim
