La hipòtesi de Claudio Naranjo sobre la inspiració del Bolero de Ravel en una dansa sufí permet aprofundir en una lectura interpretativa del missatge simbòlic que, a través de l’òptica de les relacions entre música i número, sembla bategar sota els paràmetres rítmics, melòdics, harmònics i tímbrics del discurs musical de l’obra. El retorn reiteratiu i el ressorgiment de la melodia, des del pol de la tònica, desplega l’estructura d’un con melòdic que ascendeix, acolorit de noves freqüències, en una espiral sonora helicoïdal, que mena a la metamorfosi lluminosa d’una realització perfecta i absoluta al terme de l’obra
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados