Els pobres de Dostoievski és una novel·la raríssima i estranyament moderna, que usa el vell recurs de la novel·la epistolar i el gira com un mitjó per fer una cosa del tot nova. Els dos protagonistes mantenen una correspondència constant durant uns mesos mentre viuen en la pobresa més sòrdida i s’ajuden com poden. La seua relació, entre la familiaritat i la distància, és tan estranya com la seua correspondència, farcida de silencis. Més que dialogar, cadascú mostra el seu món a l’altre, en una suma de soliloquis enfebrats per la fam i l’angúnia que voregen el corrent de consciència.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados