Resumen de Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat:: Contra el reduccionisme
En el context canviant dels consensos bàsics que constitueixen la cultura legítima i les definicions de creativitat, la sociologia de la cultura hi juga un paper important. Nombrosos estudis en ciències socials i cognitives ho demostren empíricament (Bourdieu, 1979; Becker, 1982; 2002; Sennett, 2012; Muntanyola-Saura, 2012; 2014; 2016). La creativitat com a forma de cognició social forma part d'un context institucional. No obstant això, la influent branca culturalista de la sociologia cognitiva (CCS) redueix la creativitat a un nivell psicològic cognitivista (Lizardo i Strand, 2010). Partim aquí de la conjectura que és possible per a la sociologia de la cultura aprofitar el paradigma naturalista de la cognició per explicar la creativitat sense caure en postures reduccionistes ni atomistes. Per tant, el cos de l'article és una revisió bibliogràfica que sense tenir la ambició de ser exhaustiva sí que ofereix una mirada completa sobre uns models pragmàtics i integrats de creativitat. Es té en compte la diversitat de propostes teòricoempíriques que existeixen, per tal d'identificar els postulats de partida dels autors que centralitzen el debat tant a nivell macro com a nivell micro. Els estudis analitzats presenten processos intersubjectius de creació i transmissió de criteris més o menys legítims de consum cultural, com ara categoritzacions, avaluacions i judicis estètics. La conclusió és que la perspectiva sociològica pot reforçar críticament la creativitat
