Resumen de Imatge corporal i estil de vida en adults grans amb sobrepès i obesitat
Cristina Bouzas Velasco, Maria del Mar Bibiloni Esteva, Josep Antoni Tur Marí
- español
La obesidad en las personas mayores incrementa el riesgo de sufrir varias patologías, además de producir limitaciones funcionales y reducir la calidad de vida. La primera estrategia a aplicar para manejar el exceso de peso se basa en estilos de vida saludables.
Sin embargo, los cambios en los estilos de vida no siempre son fáciles de implementar.
La autopercepción del exceso de peso se relaciona con el manejo espontáneo del peso corporal, generalmente mediante la alimentación, la actividad física o combinaciones de ambas. Con ingestas calóricas similares se encontraron diferencias en los patrones dietéticos, lo que destaca la importancia de la selección de alimentos.
Los deseos de perder mucho peso se asocian con estilos de vida menos saludables, pero también con un mejor resultado de los programas de promoción de estilos de vida.
Las mejoras en los estilos de vida, la salud y la percepción de la calidad de vida disminuyen los deseos de perder peso, lo que podría suponer que el individuo se «conformase» con pesos que aún estuvieran en las categorías de sobrepeso y obesidad.
Los esfuerzos para bajar de peso mantenidos en el tiempo se relacionan con un mejor patrón dietético espontáneo y, con efectos más moderados, cuándo se aplica una intervención de promoción de estilos de vida saludables. Por otra parte, las personas que inician un programa de promoción de la salud estando en su peso máximo son las que más se benefician de este en el corto plazo.
Así, tanto el peso máximo alcanzado previamente como la satisfacción con la imagen corporal deben tenerse en cuenta al iniciar y elegir una estrategia para el manejo del peso.
- català
L’obesitat en les persones grans incrementa el risc de patir diverses patologies, a més de produir-los limitacions funcionals i reduir la seva qualitat de vida. La primera estratègia que s’ha d’aplicar per gestionar l’excés de pes es basa en estils de vida saludables.
No obstant això, els canvis en els estils de vida no sempre són fàcils d’implementar.
L’autopercepció de l’excés de pes es relaciona amb el control espontani del pes corporal, generalment mitjançant l’alimentació, l’activitat física o combinacions d’ambdós hàbits. Amb ingestes calòriques similars es trobaren diferències en els patrons dietètics, la qual cosa destaca la importància de la selecció dels aliments.
Els desitjos de perdre molt de pes s’associen a estils de vida menys saludables, però també a més bon resultat dels programes de promoció d’estils de vida. Les millores en els estils de vida, la salut i la percepció de la qualitat de vida disminueixen els desitjos de perdre pes, i això podria suposar que l’individu es «conformi» amb pesos que encara estiguessin en les categories de sobrepès i obesitat.
Els esforços per baixar de pes mantinguts en el temps es relacionen amb més bon patró dietètic espontani i, amb efectes més moderats, quan s’aplica una intervenció de promoció d’estils de vida saludables. D’altra banda, les persones que inicien un programa de promoció de la salut estant en el pes màxim són les que més se’n beneficien a curt termini.
Així, tant el pes màxim assolit prèviament com la satisfacció amb la imatge corporal s’han de tenir en compte en iniciar i triar una estratègia per controlar el pes.
