Resumen de Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques: ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d'identitat local
A l’article es mostren diverses interaccions existents entre el poder local establert —batlles, regidors i altres càrrecs— i les persones que tenien el control i bon govern sobre els béns de les esglésies parroquials —arquebisbes, rectors, membres dels gremis—, i població en general, a l’arxidiòcesi tarragonina en època del barroc. Drets, deures, obligacions seculars —escrites i no escrites— tenien veu i vot sobre la manera de millorar els béns artístics de l’església. De les seves decisions en depenia la pèrdua, millora, conservació o renovació del patrimoni religiós existent a les esglésies parroquials que es van aixecar al llarg del s. XVIII. S’anoten també altres exemples de valoració d’un patrimoni —el de les portalades romàniques— que no es volia perdre al construir noves fàbriques parroquials i sobre el que es tenia una certa “consciència” patrimonial.
