Què ha canviat i què hem après en el segle XXI de les aus de Cabrera

• Carbonell, Magdalena ; Mayol, Joan ^[1] ; Muntaner, Jordi ^[2] ; Rebassa, Maties
  1. [1] Societat d’Història Natural de les Balears
  2. [2] Sociedad Española de Ornitologia
• Localización: Arxipèlag de Cabrera: història natural / Antoni María Grau (ed. lit.), Joan Josep Fornós Astó (ed. lit.), Pere Oliver Reus (ed. lit.), Bàrbara Terrasa Pont (ed. lit.), 2020, ISBN 978-84-09-23487-5, págs. 665-696
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • català

    L’avifauna de Cabrera ha estat intensament estudiada des de la declaració del Parc Nacional. L’any 2000, va ser objecte d’una publicació molt completa (Pons, 2001), de forma que hem optat per resumir aquí els canvis coneguts d’aquest grup zoològic i els nous coneixements adquirits en el present segle sobre les espècies més rellevants del Parc Nacional. El nombre d’espècies citades a Cabrera ascendeix a 238, de les quals 24 o 25 són reproductores regulars. La major part de les citades són espècies migrants. Són 52 espècies més de les conegudes a principis de segle (unes poques de les quals són en realitat antigues subespècies considerades actualment espècies diferents). Moltes novetats són d’origen oriental o africà. Hi ha hagut també canvis d’estatus (assentaments de poblacions reproductores i alguna extinció local). Es considera que la pèrdua de l’hàbitat de camps oberts (antics conreus) empobreix la qualitat de l’hàbitat per a determinades espècies migratòries. Quan a l’avifauna emblemàtica, es resumeixen els nous coneixements publicats o inèdits. Els resultats de les extenses recerques consagrades al Virot petit, Puffinus mauretanicus, han definit prou bé els seus moviments en època reproductora –quan depenen significativament d’àrees d’alimentació a la costa continental- i de migració; es resumeixen les dades sobre el risc de captura accidental i s’aporta informació sobre els efectius globals i locals, que a Cabrera estan sobre les 450 parelles nidificants, sense evidències de recessió demogràfica. La població cabrarenca de virot gros, Calonectris diomedea, és lleugerament superior (480 pp), i s’exposen els moviments anuals de la població mediterrània, molt ben coneguts gràcies a les tècniques de radio-seguiment. Cal destacar la bona productivitat de la població local. Quan a la Noneta, Hydrobates pelagicus, es manté la imprecisió de l’avaluació poblacional –per les dificultats que suposen els hàbits i talla d’aquesta espècie; s’han aportat dades de la predació per gavines i falcó peregrí i hi ha indicis positius de l’evolució del seu estat de conservació gràcies a la desratització de diverses illes del Parc Nacional. El Corbmarí, Phalacrocorax aristotelis, manté a Cabrera uns efectius molt variables segons els anys, entre 90 i 150 parelles, i s’han recollit dades de postes entre mig novembre i mig maig. Quantz a la gavina roja, Larus audouinii, es resumeixen algunes dades històriques, el gran avanç en l’estudi dels seus moviments tan en època de cria com en migració, i la dependència dels rebuig de pesquers, que pot explicar la seva irregularitat a Cabrera (alguns anys no hi ha nidificat) i desplaçament de colònies fora del Parc Nacional, en suprimir-s’hi la pesca del bou. Pel que fa a la Gavina de peus grocs, Larus michahellis, la població a Cabrera (i a Mallorca i Menorca) ha detingut la seva expansió i moderat els efectius, com a conseqüència de les intenses campanyes de control poblacional dels anys 80 i 90, i el tancament dels abocadors fet en aquest segle. jmayol@picarandau.com 665 Arxipèlag de Cabrera: Història natural Sistemes Naturals Terrestres S’aporten també resums de la situació de conservació dels rapinyaires reproductors, excel·lint el cas de l’Àguila peixatera, Pandion haliaetus, que va assolir l’any 2017 un màxim demogràfic espectacular, vuit parelles, que suposen una densitat de 1 parella cada dos km, la més alta coneguda per a l’espècie a la Mediterrània, juntament amb la de Còrsega.

  • English

    Cabrera’s birdlife has been intensively studied since the declaration of the National Park. In 2000, it was the object of a very complete publication (Pons (ed) 2001), so we have decided to summarize here the known changes of this zoological group and the new knowledge acquired in the present century on the most relevant species of the National Park. The number of species spotted in Cabrera amounts to 238, of which 24 or 25 are regular breeders. Most of the spotted are migrant species. They are 52 more than those known at the beginning of the century (a few of which are in fact increases due to the recent acceptance of a species separation of old subspecies). Many of those new especies are of oriental or African origin. There have also been changes in status (settlements of reproductive populations and some local extinction). It is considered that the loss of the habitat of open fields (old crops) impoverishes the quality of the habitat for certain migratory species. Regarding the emblematic birdlife, the new published knowledge is summarized here. The results of the extensive research dedicated to the Balearic Shearwater, Puffinus mauretanicus, have defined well enough the movements at reproductive time -which depend significantly on areas of food on the continental coast- and migration; The data about the risk of accidental capture is summarized and information about the global and local numbers is provided, that in Cabrera are on the 450 breeding couples, without evidence of demographic recession. The Cabrera’s population of the Cory’s Shearwater, Calonectris diomedea, is slightly higher (480 pp), and the annual movements of the Mediterranean population are actually well known, thanks to radio-tracking techniques. It is worth noting the good productivity of the local population. About the storm petrel, Hydrobates pelagicus, the inaccuracy of population assessment remains, due to the difficulties that the habits and the size of this bird; information on predation for gulls and peregrine falcons has been provided and there are positive indications of the evolution of its conservation status thanks to the rodent control of several islands of the National Park. The Shag, Phalacrocorax aristotelis, maintains in Cabrera some variable efectives, depending on the years, between 90 and 150 pairs, and there is a wide time of egg-laying, between mid-November and mid-May. About the Audouini’s seagull, Larus audouinii, some historical data are summarized, the great advance in the study of their movements at the time of breeding and migration, and the dependence on fishing leftovers, which can explain its irregularity in Cabrera (in some years it didn’t nest) and the displacement of colonies outside the National Park. Regarding the yellowledged Gull, Larus michahellis, the population in Cabrera (and in Mallorca and Menorca) stopped its expansion as a result of the intense campaigns of population control of the 80’s and 90’s, and the closure of landfills made in this century. Abstracts of the conservation status of breeding raptors are also provided, with the most interesting case of the osprey, Pandion haliaetus, which reached in 2017 a dramatic maximum demographic, eight pairs, which represent a density of a couple every two km, the highest known of this species in the Mediterranean, whith Corsica.