Resumen de Pagesia versus sostenibilitat
- español
Este artículo destaca el papel del campesinado en la sostenibilidad, en un contexto de crisis ambiental contemporánea, definida por algunos autores como una crisis civilizadora, por su transversalidad y significancia histórica, a escala planetaria y local. Una crisis causada por los modelos de apropiación y los sistemas energético y de movilidad basados en combustibles fósiles, de los cuales deriva la carbonización atmosférica y el efecto invernadero, con el consiguiente calentamiento global del planeta. En este contexto, no se puede olvidar el rol estratégico del sector primario en el desarrollo sostenible. El denominado babelismo conceptual puede suponer una dificultad para su logro. Una vía de reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero, de las muchas existentes, es el desarrollo de nuevas estrategias del funcionalismo urbano, a nivel de transporte, movilidad general y consumo de recursos alimenticios cercanos, para reducir la huella ecológica de la ciudad y no vulnerar el principio de balance energético. El campesinado y el modelo productivo y de distribución son vitales en el camino para superar la crisis ambiental, más allá de la importante aportación a la sostenibilidad alimentaria y al modelado, construcción y funcionamiento del paisaje socioambiental. Se destaca la función de la actividad primaria y de sus construcciones asociadas, como las paredes secas o paredes de vida, en el mantenimiento de la biodiversidad silvestre, de los cultivos y de los pastos. El artículo presenta también un ejemplo, el del macizo del Montseny, por su valor extrapolable, con una nueva categorización de las masías, un ejemplo para entender el fenómeno del cambio global y de las dinámicas de cambio de la sociedad postmoderna.
- català
Aquest article destaca el paper de la pagesia en la sostenibilitat, en un context de crisi ambiental contemporània, definida per alguns autors com una crisi civilitzadora, per la seva transversalitat i significança històrica, a escala planetària i local. Una crisi causada pels models d’apropiació i els sistemes energètic i de mobilitat basats en combustibles fòssils, dels quals deriva la carbonització atmosfèrica i l’efecte d’hivernacle amb el consegüent escalfament global del planeta. En aquest context, no es pot oblidar el rol estratègic del sector primari en el desenvolupament sostenible. El denominat babelisme conceptual pot ser un escull per a assolir-lo. Una via de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, de les moltes que hi ha, és el desenvolupament de noves estratègies del funcionalisme urbà, a escala de transport, mobilitat general i consum de recursos alimentaris propers, per tal de reduir la petjada ecològica de la ciutat i no vulnerar el principi de balanç energètic. La pagesia i el model productiu i de distribució són vitals en el camí per a superar la crisi ambiental, més enllà de la important aportació a la sostenibilitat alimentària i al modelatge, construcció i funcionament del paisatge socioambiental. Es destaca la funció de l’activitat primària i de les construccions associades, com les parets seques o parets de vida, en el manteniment de la biodiversitat silvestre, dels conreus i de les pastures. L’article presenta també un exemple, el del massís del Montseny, pel valor extrapolable que té, amb una nova categorització dels masos, un exemple per a entendre el fenomen del canvi global i de les dinàmiques de canvi de la societat postmoderna.
- English
This paper analyses the role of farmers in maintaining sustainability in a contemporary context of environmental crisis, which has been defined by some authors as a civilizational crisis due to its transversality and historical significance of planetary and local dimensions. The causes of the crisis are mentioned, including appropriation models and energy and mobility systems based on and sustained by fossil fuels, which produce atmospheric carbonization with the consequent greenhouse effect responsible for a substantial part of the planet’s global warming. In this context, the primary sector’s strategic role in sustainable development cannot be forgotten, and it may be noted that one of the difficulties in the achievement of sustainable development is the so-called conceptual babelism. One of the many ways to reduce greenhouse gas emissions is to develop new strategies of urban functionalism for transport, general mobility and consumption of nearby food resources, in order to reduce the city’s ecological footprint and to respect the energy balance principle. Farmers and the productive and distribution model are vital to overcoming the environmental crisis, beyond their important contribution to food sustainability and to the modeling, construction and operation of the socio-environmental landscape. The role of primary activity and its associated constructions (such as dry stone walls and farm buildings) in the maintenance of wild biodiversity, crops and pastures is highlighted. For its transposable value, the Montseny massif is described as an example of all this, with a new categorization of its farmhouses. This allows an understanding of the global change phenomenon and of the dynamics of change in postmodern society.
