L'exili com a lloc d'enunciació en l'obra de Sarrionandia: silenci i cerca de l'escriptura contrapuntística

• Autores: Nerea Eizagirre Telleria
• Localización: 452ºF: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, ISSN-e 2013-3294, Nº. 26, 2022 (Ejemplar dedicado a: L'exili com a lloc d'enunciació: diàlegs interculturals i transculturals contemporanis), págs. 44-62
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Exile as a Site for Enunciation in Sarrionandia’s Work: Silence and Searching in Contrapuntist Writing
  • El exilio como lugar de enunciación en la obra de Sarrionandia: silencio y búsqueda de la escritura contrapuntística
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El presente artículo analiza la conceptualización paradójica del exilio según el paradigma de Said y expande dicho análisis con las reflexiones de Joseba Sarrionandia. En la obra de Sarrionandia se percibe un viaje intelectual hasta llegar a la posición ontológica del exilio. El silencio y la búsqueda de una nueva lengua son dos momentos de tránsito en el itinerario sarrionandiano hasta armar una escritura capaz de expresar la perspectiva de marginalidad y disidencia que supone el exilio como paradigma. El final del artículo se enfoca en el erudito ensayo Moroak gara behelaino artean? para comprender a grandes rasgos la escritura contrapuntística de Sarrionandia.

  • English

    This article reflects on the paradoxical conceptualization of exile according to Said, and it expands the analysis with reflections by Joseba Sarrionandia. Throughout Sarrionandia´s oeuvre, there is an intellectual journey toward the ontological position of exile. Silence and the searching for a new language are two transitions of the sarrionandian journey, reaching the creation of a writing style capable of expressing the marginal and dissident perspective of exile as a paradigm. The last part of the article focuses on the essay Moroak gara behelaino artean?, in order to understand the main characteristic of Sarrionandia’s contrapuntist writing style.

  • català

    El present article analitza la conceptualització paradoxal de l’exili segons el paradigma de Said i expandeix aquesta anàlisi amb les reflexions de Joseba Sarrionandia. En l’obra de Sarrionandia es percep un viatge intel·lectual fins a arribar a la posició ontològica de l’exili. El silenci i la cerca d’una nova llengua són dos moments de trànsit en l’itinerari sarrionandià fins a armar una escriptura capaç d’expressar la perspectiva de marginalitat i dissidència que suposa l’exili com a paradigma. El final de l’article s’enfoca en l’erudit assaig Moroak gara behelaino artean? per a comprendre a grans trets l’escriptura contrapuntística de Sarrionandia.