Resumen de Acciones comunitarias y cultura plebeya en la España rural del Antiguo Régimen

Tomás Antonio Mantecón Movellán

• español

  Este artículo analiza protestas plebeyas, sus formas de expresión, impactos, consecuencias y tendencias en una perspectiva histórica de larga duración. Con frecuencia, constituían formas reactivas de acciones contra usurpaciones que habían sido previamente protagonizadas por poderosos locales y faccio- nes sociales que no respetaban usos comunitarios consuetudinariamente legi- timados, así como derechos de disfrute de recursos naturales. En ocasiones las usurpaciones estuvieron amparadas por privilegios regios concedidos a empresarios para aprovechar estos recursos en beneficio propio y de la Co- rona. Las reacciones contra estas prácticas (tenidas por ilícitas) conformaban variadas formas de participación política plebeya en las controversias sobre cómo utilizar las reservas y recursos. Estos conflictos expresaban valores éticos comunitarios que dotaban de legitimidad a tumultos o alborotos, incendios fo- restales o variantes de insubordinación o furtivismo. Así, una cultura plebeya, vigorosa en las sociedades rurales del Antiguo Régimen, articulaba formas de disciplina social ejercidas desde abajo.

• català

  Aquest article analitza les protestes plebees, les seues formes d’expressió, impactes, conseqüències i tendències en una perspectiva històrica de llarga duració. Amb freqüència, constituïen formes reactives d’accions contra usurpacions que havien estat prèviament protagonitzades per poderosos locals i faccions socials que no respectaven els usos comunitaris consuetudinàriament legitimats, així com els drets de gaudi dels recursos naturals. A vegades, les usurpacions van estar emparades per privilegis regis concedits a empresaris per aprofitar aquests recursos en benefici propi i de la Corona. Les reaccions contra aquestes pràctiques (considerades il·lícites) conformaven variades formes de participació política plebea en les controvèrsies pel que fa a l’ús de les reserves i recursos. Aquests conflictes expressaven valors ètics comunitaris que dotaven de legitimitat als tumults o escàndols, incendis forestals o variants d’insubordinació o furtivisme. Així, una cultura plebea, vigorosa a les societats rurals de l’Antic Règim, articulava formes de disciplina social exercida des de baix.

• English

  This article analyses plebeian protests, their forms of expression, impacts, consequences and trends from a long-term historical perspective. Frequently these constituted reactive actions against usurpations which had previously been produced by powerful locals or social factions that did not respect community customs or rights to make use of natural resources. Sometimes, these so-called “usurpations” were legitimised by royal privileges given to entrepreneurs who made use of such resources for their own benefit or for the benefit of the Crown. Reactions against these (illicit) practices actually formed varieties of plebeian political participation in the debate about how to harness use reserves and resources. These conflicts expressed ethical community values which gave legitimacy to riots, disturbances, forest fires or various forms of insubordination and poaching. Thus plebeian culture, which flourished in rural societies of the Old Regime, coordinated forms of social discipline from the bottom up.