Durante la segunda mitad del siglo XIX la elite social y política que dirigía los destinos de Chile adoptó la estrategia liberal como vía de desarrollo, con ello pretendía conseguir el progreso social y económico del país. Este modelo implicaba establecer normas e inculcar comportamientos con el propósito de conformar una población ordenada bajo parámetros uniformes. Este trabajo indaga acerca del proceso en el cual la comunidad experimentó una paulatina transformación debido a la incorporación de ciertos discursos y comportamientos provenientes “desde arriba” (Estado, elites) posibilitando con ello el proceso de construcción de hegemonía estatal.
Durant la segona meitat del segle XIX l’elit social i política que dirigia els destins de Xile va adoptar l’estratègia liberal com a via de desenvolupament, amb la qual cosa pretenia aconseguir el progrés social i econòmic del país. Aquest model implicava establir normes i inculcar comportaments amb el pro-pòsit de conformar una població ordenada baix uns paràmetres uniformes. Aquest treball indaga sobre el procés en el qual la comunitat va experimentar una gradual transformació deguda a la incorporació de determinats discursos i comportaments provinents “des de dalt” (l’Estat i les elits) possibilitant amb això el procés de construcció d’hegemonia estatal.
During the second half of the nineteenth century, the social and political elite that led Chile adopted the liberal strategy as a course of development, with the purpose of ensuring the country’s social and economic progress. This model involved imposing rules and instilling behaviour in order to shape an orderly population under standard parameters. This paper studies how the community experienced a gradual process of transformation due to incorporation of certain discourse and behaviour “from above” (the State and elites), thus enabling the process to construct a state hegemony.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados