La transformació carolíngia de la Catalunya altmedieval

• Matthias M. Tischler ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Arxiu de textos catalans antics, ISSN 0211-9811, Nº. 33, 2020-2021, págs. 7-33
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    This paper presents a refl ection on how we can measure the intensity and quality of the Carolingian transformation of the Southwestern Iberian periphery of the Carolingian Empire during and after its existence from the ninth to the eleventh century. The view through the lens of a border region and its challenges of having always been a middle ground of knowledge transfer and identity – building between the political, religious and cultural centres of the Frankish Empire, the Northern Christian Iberian reigns and the Southern Muslim dominions of the Mediterranean world – can sharpen our instruments of describing Carolingian culture in its European centres and peripheries. By using established categories of the qualifi cation of cultural skills and knowledge, the paper discusses two central phenomena of Carolingian culture: 1) the development and use of a specifi c Carolingian minuscule and 2) the introduction and transformation of Carolingian texts of religious life in the rising transcultural society of early medieval Catalonia. In doing so, the paper shows that we must reconsider the attribute “Carolingian” from a double perspective – from the external Frankish-French and the internal Iberian-Visigothic-Catalan standpoint

  • català

    Aquest article presenta una refl exió sobre com es pot mesurar la intensitat i la qualitat de la transformació carolíngia del territori ibèric corresponent a la franja fronterera perifèrica sud-occidental de l’imperi carolingi, durant i després de la seva existència, des del segle ix al xi. La perspectiva d’enfoc en una regió fronterera, amb els conseqüents reptes particulars —pel fet d’haver estat sempre una terra mitjancera, quant a la transferència de coneixement i quant a la construcció d’identitats, entre els centres polítics, religiosos i culturals de l’imperi franc, els regnes ibèrics cristians del nord i els dominis mediterranis musulmans del sud—, pot ajudar-nos a esmolar les eines per a descriure la cultura carolíngia, tant en els centres com en les perifèries europees. Mitjançant l’ús de categories establertes quant a la qualifi cació d’habilitats i coneixements culturals, aquest article discuteix dos fenòmens centrals de la cultura carolíngia: 1) el desenvolupament i l’ús de l’específi ca minúscula carolina i 2) la introducció i la transformació dels textos carolingis relatius a la vida religiosa en la incipient societat transcultural de la Catalunya altmedieval. D’aquesta manera, aquest article subratlla el fet que ens cal reconsiderar el qualifi catiu «carolingi» des d’una doble perspectiva: des del punt de vista extern franco-francès i des del punt de vista intern ibèrico-visigòtico-català