Efectes de la depredació dels ungulats salvatges en la conservació de plantes rares: dos casos dels pirineus orientals

• Autores: Pere Aymerich
• Localización: Acta botánica barcinonensia, ISSN-e 2340-5023, ISSN 0210-7597, Nº. 49, 2003, págs. 147-164
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Hem estudiat l�impacte de la depredació de dos ungulats (Rupicapra pyrenaica Bonaparte i Ovis ammon L.) sobre dues plantes endèmiques d�àrea restringida que habiten les tarteres dels Pirineus orientals (Delphinium montanum DC. i Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn.). En sectors amb alta densitat d�ungulats la incidència de la depredació és forta i afecta molt especialment les estructures reproductores de les plantes. En un cas extrem, la pèrdua de fruits ha estat estimada en un 98,9 % de la producció per a una població de D. montanum. Malgrat l�espectacularitat de la depredació i la gran disminució en la producció de granes que comporta, no sembla que aquest consum afecti el reclutament ni la viabilitat de les poblacions. La comparació entre les estructures de poblacions amb diversa incidència dels ungulats (molt depredades i poc depredades) indica que el nombre de plantes juvenils no està relacionat amb el nombre de granes produïdes. Un factor determinant en el percentatge de plàntules sembla la disponibilitat de substrats adequats per a germinar. La mortalitat de les plantes joves �probablement per competència intraespecífica� conduiria finalment a unes estructures poblacionals adultes (relació reproductors no reproductors) característiques per a cada espècie, molt semblants en poblacions que tenen percentatges molt diferents de plàntules. La dinàmica de les poblacions d�ambdues plantes estaria regulada bàsicament pels factors abiòtics i per la competència intraespecífica; en relació amb aquests factors, l�efecte de la depredació dels ungulats sembla menyspreable.