Proposta per a l’estudi dels conversos de jueu a la ciutat de Barcelona (1391-1550)

• Maria Cinta Mañé Mas ^[1]
  1. [1] Maria Cinta Mañé Mas
• Localización: TAMID: Revista Catalana Anual d´Estudis Hebraics, ISSN 1138-5561, ISSN-e 2013-4029, Nº. 16, 2021, págs. 9-60
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Proposal for the study of Jewish converts to Christianity in the city of Barcelona (1391-1550)
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El paper exercit pels jueus conversos arran de l’avalot de 1391 dins la societat barcelonina en els aspectes econòmic, polític i cultural no ha estat encara estudiat en profunditat. Hi ha hagut alguns estudis que a partir de l’any 1992 han començat a interessar-se de nou per aquest assumpte. Però no n’hi ha prou. Queda clar que es tracta d’un problema de força complexitat i gens fàcil. Les fonts idònies per conèixer el seu pes dins la societat de la ciutat de Barcelona al llarg de la fi del segle xiv, tot el xv i la primera meitat del segle xvi són, sens dubte, les notarials pel que fa als aspectes econòmics, socials i culturals, molt disperses en diferents arxius, tot i el predomini de l’Arxiu Històric de Protocols, i les del Consell de Cent en l’aspecte polític i normatiu, que es troba a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La necessitat de fer un buidatge sistemàtic dels dits arxius és imperiosa per tal d’identificar individualment els conversos i analitzar el seu cursus personal i les seves relacions familiars i de treball a fi d’avaluar-ne el nivell d’integració en la societat dels cristians de natura. Unes primeres conclusions de les prospeccions realitzades ens porten a certificar la continuïtat dels oficis exercits pels seus avantpassats jueus, el quasi monopoli dels conversos en alguns d’ells (corallers, seders), la seva preeminència com a mercaders i corredors de mercaderies, l’endogàmia matrimonial d’aquest grup i el lent augment del nombre de matrimonis mixtos entre cristians de natura i conversos barcelonins. La introducció de la Inquisició castellana (1487) significà un retrocés significatiu en el procés d’integració assolit fins aleshores.

  • English

    The role that the Jews who converted to Christianity in the wake of the 1391 riot played in the economic, political and cultural aspects of society in Barcelona has not yet been studied in depth. The matter has begun to receive some attention again in certain studies since 1992, but not enough. The issue in question is clearly highly complex. The best sources of information regarding the status of such converts in the city of Barcelona’s society between the end of the 14th century and halfway through the 16th century are undoubtedly notarial documents, as far as the economic, social and cultural aspects are concerned, and they are scattered throughout different archives, although the Historical Archive of Protocols of Barcelona stands out in that respect; and the documents of the Consell de Cent (Council of One Hundred), in relation to the political and regulatory aspect, which are found in the Historical Archive of the City of Barcelona. There is a pressing need to systematically gather data from the aforementioned archives with a view to identifying converts individually and analysing their personal cursus and their family and working relations in order to evaluate their level of integration into the society of born Christians. Initial conclusions that can be drawn on the basis of the investigative work carried out are that the converts continued to engage in the professions of their Jewish ancestors and virtually monopolized some of those professions (silk merchant, coral merchant), that they excelled as merchants and merchandise brokers, that the group was endogamous, and that the practice of mixed marriage between born Christians and converts from Barcelona only emerged slowly. The introduction of the Spanish Inquisition (1487) was a serious setback for the integration process that had been taking place until then.