Resumen de El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud
Cristina Garde Cano, David Vidal Castell
L’article examina de manera crítica la temporalitat pròpia de la narració capitalista occidental, caracteritzada per l’oposició entre passat, present i futur, i que Heidegger va anomenar «temps vulgar»: lineal, unívoc, segmentat, veloç i accelerat. En tant que éssers simbòlics, conformats individualment i col·lectiva per narracions, trobem cabdal proposar una temporalitat alternativa –en part d’inspiració oriental, en part provinent de la filosofia i la crítica de la cultura–, que entén el temps com un procés circular, i que ens dota de nous recursos per narrar l’experiència, generar imaginaris i construir-nos des de l’empatia, l’alteritat o la transcendència en les nostres comunitats. En una segona part, l’article esdevé un estudi del cas exemplar: presentem una anàlisi del mètode de treball de La Conquesta del Pol Sud, concretament de la seva trilogia Nadia/Claudia/Raphaëlle, feta des de la discussió conceptual prèvia. Després d’analitzar els seus muntatges i de mantenir-hi diverses entrevistes, la proposta que presentem es desplega en tres plecs: com percebem el temps, com narrem l’experiència i com fem servir el llenguatge. Considerem que les indústries discursives, i dins d’aquestes el periodisme, com a disciplina simbòlica que vehicula relats amb narracions, s’han de preguntar per la idea de temps que imposen i quines implicacions té en els imaginaris que habiten les comunitats. Com podem desmuntar aquest temps, cada vegada més veloç? Com podem imaginar, amb una altra temporalitat, noves narracions?
