Cuerpos fronterizos: reflexiones antropológicas sobre migración, salud reproductiva y violencia obstétrica. Propuesta para el desarrollo de un taller

• Nadia Babani ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: (con)textos: revista d'antropologia i investigació social, ISSN-e 2013-0864, Nº. 10, 2022, págs. 53-63
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Border bodies: anthropological reflections on migration, reproductive health, and obstetric violence. Proposal to develop a workshop
  • Corpi di confine: riflessioni antropologiche su migrazione, salute riproduttiva e violenza ostetrica. Proposta per lo sviluppo di un workshop
  • Cossos fronterers: reflexions antropològiques sobre migració, salut reproductiva i violència obstètrica. Proposta pel desenvolupament d'un taller
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La siguiente propuesta pretende describir mi intervención durante las jornadas: Prácticas Interseccionales. La atención a la salud afectivo-sexual desde un conocimiento transdisciplinar. Experiencias en Cataluña, Portugal e Italia. El punto de partida de este trabajo ha sido una reflexión antropológica sobre migración, salud reproductiva y violencia obstétrica (VO). Sin embargo, cuando empecé a pensar en la construcción del taller, fue necesario desplazar el eje del discurso también sobre las prácticas metodológicas a las que me refería. Consciente de que la relación entre el activismo y la investigación es un discurso central en la reflexión antropológica actual, el aspecto que intento destacar aquí encuentra su base ideológica en la investigación-acción. En este paradigma teórico es necesario implicarse directamente y ser parcial, tomar posición y no ser neutral, por lo que a menudo nos enfrentamos con dinámicas de poder que se deben saber leer e identificar. Así, tras una primera parte introductoria en la que se explican los objetivos de la exposición, sigue una parte metodológica en la que se detallan los aspectos más teóricos de la investigación y el posicionamiento de la autora. La segunda parte se adentra en la descripción del laboratorio corpóreo, mientras que el último capítulo profundiza en las circunstancias en las que se ha desarrollado la investigación etnográfica, que también son objeto de un doctorado actualmente en curso. El artículo se desarrolla entre experiencias, testimonios concretos y propuestas críticas dictadas por categorías de reflexión antropológica y filosófico-literaria como el cuerpo materno, la identidad y la narración; pero también entre las relaciones de poder e intercambio y las teorías feministas basadas en la interseccionalidad y el decolonialismo.

  • italiano

    La seguente proposta mira a descrivere il mio intervento durante la conferenza: Pratiche intersezionali. L’assistenza sanitaria riproduttivo-sessuale attraverso un sapere transdisciplinare. Esperienze in Catalogna, Portogallo e Italia. Il punto di partenza di questo lavoro è stata una riflessione antropologica su migrazione, salute riproduttiva e violenza ostetrica (OV), tuttavia, quando ho iniziato a pensare alla costruzione del workshop, è stato necessario spostare l'asse del discorso anche sulle pratiche metodologiche a cui ho fatto riferimento. Consapevole che la relazione tra attivismo e ricerca è un discorso centrale nella riflessione antropologica attuale, l'aspetto che ho cercato di evidenziare in questo articolo, trova la sua base ideologica nella ricerca azione. Nell’ottica di tale paradigma teorico è necessario essere direttamente coinvolti ed essere parziali, prendere posizione e non essere neutrali, perchè ci troviamo spesso di fronte a dinamiche di potere che dobbiamo saper leggere e identificare. Così, dopo una prima parte introduttiva in cui vengono spiegati gli obiettivi dell’articolo, segue una parte metodologica in cui vengono dettagliati gli aspetti più teorici della ricerca e la posizione dell'autrice. La seconda parte si addentra nella descrizione del laboratorio corporeo, mentre l'ultimo capitolo approfondisce le circostanze in cui si è svolta la ricerca etnografica, che sono anche oggetto di una tesi di dottorato attualmente in corso. L'articolo si sviluppa tra esperienze, testimonianze concrete e proposte critiche dettate da categorie della riflessione antropologica e filosofico-letteraria come il corpo materno, l'identità e la narrazione; ma anche tra relazioni di potere e scambio e teorie femministe basate sull'intersezionalità e il decolonialismo.

  • català

    La següent proposta pretén descriure la meva intervenció durant les jornades: Pràctiques Interseccionals. L’atenció a la salut afectivosexual des d’un coneixement transdisciplinari. Experiències a Catalunya, Portugal i Itàlia. El punt de partida d’aquest treball ha estat una reflexió antropològica sobre immigració, salut reproductiva i violència obstètrica (VO), però en començar a pensar en la construcció del taller, va ser necessari desplaçar l’eix del discurs també sobre les pràctiques metodològiques a les quals em referia. Conscient que la relació entre l’activisme i la investigació és un discurs central en la reflexió antropològica actual, l’aspecte que intent destacar aquí, troba la seva base ideològica en la investigació – acció. En aquest paradigma teòric, és necessari implicar-se directament i ser parcial, prendre posició i no ser neutral, i per això sovint ens enfrontem amb dinàmiques de poder que s’han de saber llegir i identificar. Així, després d’una primera part introductòria en què s’expliquen els objectius de l’exposició, segueix una part metodològica en què es detallen els aspectes més teòrics de la investigació i el posicionament de l’autora. La segona part s’endinsa en la descripció del laboratori corpori, mentre que el darrer capítol profunditza en les circumstàncies en què s’ha desenvolupat la investigació etnogràfica, que també són objecte d’un doctorat actualment en curs. L’article es desenvolupa entre experiències, testimonis concrets i propostes crítiques dictades per categories de reflexió antropològica i filosòfica – literària com el cos matern, l’identitat i la narració; però també entre les relacions de poder i intercanvi i les teories feministes basades en la interseccionalitat i el decolonialisme.

  • English

    The following proposal aims to describe my intervention during the conference: Intersectional Practices. Affective-sexual healthcare from a transdisciplinary knowledge. Experiences in Catalonia, Portugal, and Italy. The starting point for this work was an anthropological reflection on migration, reproductive health, and obstetric violence (OV). However, when I started thinking about the construction of the workshop, it was necessary to shift the axis of the discourse also on the methodological practices I referred to. Aware that the relationship between activism and research is a central discourse in current anthropological reflection, the aspect that I am trying to highlight here finds its ideological basis in action-research. In this theoretical paradigm it is necessary to involve oneself directly and to be biased, to take a position and not be neutral, so one often comes up against power dynamics that one must be able to read and identify. Thus, after a first introductory part in which the objectives of the presentation are explained, there follows a more detailed methodological part in which the more theoretical aspects of the research and the author's position are explained. The penultimate part goes into the description of the corporeal laboratory, while the last chapter delves into the circumstances in which the ethnographic research was carried out, which is also the subject of a doctorate currently in progress. The article develops between concrete experiences and testimonies and critical proposals dictated by categories of anthropological and philosophical-literary reflection such as the maternal body, identity, and narration, but also relations of power and exchange and feminist theories based on intersectionality and decolonialism.