Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Derecho a las relaciones personales: el supuesto en el que se impide la relación con el progenitor de edad avanzada con discapacidad

Esther Torrelles Torrea

  • español

    En los últimos años empiezan a ser habituales los casos en los que son los hijos los que solicitan un régimen de relaciones personales o de visitas con sus progenitores de edad avanzada con discapacidad, por la existencia de crisis o conflictos familiares que se generan entre los descendientes del discapacitado. Suele ser común que uno de los hijos sea el tutor, curador, asistente o guardador de hecho de su padre o madre con discapacidad (esto último, lo más habitual), y exista una mala relación de aquel con sus hermanos, es decir, con los restantes hijos de la persona discapacitada. Es en estos casos en los que observamos que se está solicitando al juez un régimen de visitas o de relaciones personales por parte de los descendientes que se ven privados de la posibilidad de estar o de comunicarse con sus progenitores. Este supuesto de hecho carece de regulación legal tanto en el Código civil español con en el Código civil de Cataluña y en este trabajo se pretende construir una posible solución haciendo un estudio de las relaciones familiares cuando las partes implicadas son las señaladas anteriormente.

  • català

    En els darrers anys comencen a ser habituals els casos en què són els fills els que sol·liciten un règim de relacions personals o de visites amb els seus progenitors d’edat avançada amb discapacitat, a causa de l’existència de crisis o conflictes familiars que es generen entre els descendents del progenitor amb discapacitat. Acostuma a ser comú que un dels fills sigui el tutor, curador, assistent o guardador de fet del seu pare o la seva mare amb discapacitat (això últim, el més habitual), i existeixi una mala relació d’aquell amb els seus germans, és a dir, amb la resta de fills de la persona que té la discapacitat. És en aquests casos en què observem que s’està sol·licitant al jutge un règim de visites o de relacions personals per part dels descendents que es veuen privats de la possibilitat d’estar o de comunicar-se amb els seus progenitors. Aquest supòsit de fet no està regulat ni en el Codi civil espanyol ni en el Codi civil de Catalunya i en aquest treball es pretén trobar-hi una possible solució fent un estudi de les relacions familiars quan les parts implicades són les assenyalades anteriorment.

  • English

    In recent years, cases in which it is the son who request a regime of personal relations or visiting arrangements with their elderly parents with disabilities, due to the existence of family crises or conflicts, have become common. Conflicts are generated between the disabled person’s descendants. It is usually common that one of the sons is the guardian, curator, assistant or is the guardador de hecho of his or her disabled parent (the latter is the most common), with a bad relationship between him or her and his or her siblings, that is, with the remaining children of the disabled person. It is in these cases in which we observe that the judge is being asked for a visiting or personal relations regime by the descendants who are deprived of the possibility of being or communicating with their parents. This case lacks legal regulation both in the Spanish Civil Code and in the Civil Code of Catalonia and in this work we try to construct a possible solution by making a study of the family relations when the parties involved are those indicated above and the disability of the progenitor.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus