Resumen de "Exsecratio Atrea": un altre final per al "Tiestes" de Sèneca
- español
En el último verso del Tiestes, el texto transmitido parece poco satisfactorio: Atreo encomienda a los hijos de Tiestes el castigo del padre. Los hijos muertos causarían, pues, los remordimientos de Tiestes por un crimen que no ha cometido. Estas muertes, inicio de la serie de crímenes de los Tantálides, son un nefas tan grande que los dioses huyen por no presenciarlo. Con una conjetura nuestra, el verso final adquiere un nuevo sentido, irónico: Atreo, que, exultante, se tiene por impune, puesto que ni los dioses ni los sobrinos no lo pueden castigar, lanza contra sí mismo una exsecratio que cree imposible, pero que se cumplirá. La tragedia se cierra así con un brillante sarcasmo.
- català
En el darrer vers del Tiestes, el text transmès sembla poc satisfactori: Atreu hi encomana als fills de Tiestes el càstig del pare. Els fills morts causarien, doncs, els remordiments de Tiestes per un crim que no ha comès. Aquestes morts, inici de la sèrie de crims dels Tantàlides, són un nefas tan gran que els déus fugen per no presenciar-lo. Amb una conjectura nostra, el vers final adquireix un nou sentit, irònic: Atreu, que, exultant, es té per impune, ja que ni els déus ni els nebots no el poden castigar, llança contra si mateix una exsecratio que creu impossible, però que es complirà. La tragèdia es clou així amb un sarcasme brillant.
