Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Compositores valencianes i teatre líric popular en el primer terç del segle XX

  • Autores: Isabel Ferrer Senabre
  • Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 12, 2021
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • Compositoras valencianas y teatro lírico popular en el primer tercio del siglo XX
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Partiendo del análisis hemerográfico y documental, este trabajo analiza las contribuciones al teatro lírico de carácter popular escritas por compositoras valencianas durante el primer tercio del siglo XX. En el transcurso de estos años, géneros como por ejemplo la zarzuela, el cuplé o la revista disfrutaron de una gran asistencia de público y de ellos emergieron buena parte de los éxitos musicales de la época. Tanto en valenciano como en español, fueron espectáculos de consumo masivo que llenaron los coliseos de la ciudad, ejecutados por compañías profesionales, semi-profesionales o incluso de aficionados. El texto aborda cuestiones relativas a las dinámicas de composición femenina de estos géneros en interacción con el análisis de las redes sociales del momento tomando las obras de Dolores Soriano Raga, Elena Faus Faus, Ethelvina-Ofelia Raga Selma, Matilde Caturla Masiá y Lola Vitoria Tarruella. Además de completar el catálogo de las compositoras, se sugiere que el acceso a la composición de teatro lírico fue un indicativo de cierta profesionalización e integración en los círculos de producción cultural que movían algunas de las iniciativas teatrales más exitosas del momento en la ciudad. Simultáneamente, el artículo se interesa por entender cuáles fueron las condiciones de desarrollo profesional de las compositoras, así como se comentan algunas de las dificultades de análisis posterior.

    • català

      Partint de l’anàlisi hemerogràfica i documental, aquest treball analitza les contribucions al teatre líric de caràcter popular escrites per compositores valencianes durant el primer terç del segle XX. En el transcurs d’aquests anys, gèneres com ara la sarsuela, el cuplet o la revista gaudiren d’una gran assistència de públic i d’ells emergiren bona part dels èxits musicals de l’època. Tant en valencià com en castellà, foren espectacles de consum massiu que emplenaren els coliseus de la ciutat, executats per companyies professionals, semiprofessionals o fins i tot d’aficionats. El text aborda qüestions relatives a les dinàmiques de composició femenina d’aquests gèneres en interacció amb l’anàlisi de les xarxes socials del moment prenent les obres de Dolores Soriano Raga, Elena Faus Faus, Ethelvina-Ofelia Raga Selma, Matilde Caturla Masiá i Lola Vitoria Tarruella. A més de completar el catàleg de les compositores, se suggereix que l’accés a la composició de teatre líric fou un indicatiu d’una certa professionalització i integració en els cercles de producció cultural que movien algunes de les iniciatives teatrals més reeixides del moment a la ciutat. Simultàniament, l’article s’interessa per entendre quines foren les condicions de desenvolupament professional de les compositores així com es fa esment a algunes de les dificultats d’anàlisi posterior.

    • English

      Based on press and documentary analysis, this paper analyses the contributions to popular lyric theatre written by Valencian women composers during the early 20th century. Over these years, genres such as zarzuela, cuplé and revue enjoyed large audiences, and from them emerged some of the greatest musical hits of that time. Whether in Valencian or Spanish, they were mass-consumption shows that filled up the city's theatres, performed by professional, semi-professional or even amateur companies. The text addresses questions relating to the dynamics of composition of these genres written by women in interaction with the analysis of the social networks by taking the works of Dolores Soriano Raga, Elena Faus Faus, Ethelvina-Ofelia Raga Selma, Matilde Caturla Masiá and Lola Vitoria Tarruella. In addition to completing the catalogue of women composers, it is suggested that access to lyric theatre composition was indicative of a certain professionalisation and integration into the circles of cultural production that moved some of the most successful theatrical initiatives of the time in the city. At the same time, the article is interested in understanding the conditions of professional development of women composers, and discusses some of the difficulties for further analyses.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno