L’Escriptura es serveix del foc com una imatge altament evocativa de la divinitat. El foc tipifica la seva transcendència inaccessible i el seu incalculable potencial abrusador. En aquest article mostrarem que la combinació lingüística del foc diví amb la rel hebrea akhal (lit: menjar) permet realitzar una triple matisació: el foc com a expressió del càstig diví (foc devorador), el foc com a presència aclaparadora de la divinitat (foc consumidor), el foc com a experiència mística de la divinitat (foc abrusador). La frase de la carta als Hebreus «Déu és foc abrusador» (He 12,29), inspirada en Dt 4,24, participa d’aquesta tercera lectura mística, que també trobarem estesa en la tradició jueva i patrística.
Scripture uses fire as a highly evocative image of divinity. Fire typifies his inaccessible transcendence and his infinite burning power. This article will show how the linguistic combination of divine fire with the Hebrew root akhal (eat) leads to a threefold meaning: fire as an expression of divine punishment (the devouring fire). fire as a divine overwhelming presence (the consuming fire), and fire as a mystical experience of divinity (burning fire). The expression in the letter to the Hebrews, God is a burning fire’ (Heb. 12.29), drawing on Deut. 4.24, belongs to the threefold mystical reading, which can also be found throughout the Jewish and patristic traditions.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados