La història d’Haití ha quedat marcada tant per la tracta d’esclaus i les pràctiques esclavagistes de l’època colonial, com per la resistència front aquestes pràctiques. L’èxit de la revolta d’esclaus (1791-1804) que va portar a la independència del país, constitueix un cas únic en la història. Durant l’època d’esclavitud, però també durant les guerres per la independència, les comunitats de marrons (esclaus rebels) van jugar un rol essencial. En l’Haití contemporani, trobem altres grups que, com les comunitats de marrons d’antuvi, fan del secret i l’ocultació un dels seus principals modus d’existir i d’operar: les societats secretes. Temudes, denigrades o deformades, però sempre presents en l’imaginari de la societat que podríem anomenar vudú o tradicional, aquestes societats han desenvolupat algunes funcions imprescindibles per l’equilibri de la societat. Són font de justícia en un país on les estructures administratives sempre queden lluny des de tots els punts de vista i, sobretot, esdevenen els llocs de la memòria silenciada, una memòria que guarda el record viu de l’horror de l’esclavatge i de la societat colonial, però també l’esperança que al menys una vegada la lluita per la llibertat va triomfar front els mecanismes d’opressió i deshumanització.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados