Resumen de Un’altra Europa. La politica internazionale del Partito Comunista Italiano dall’eurocomunismo alla fine della Guerra Fredda
- español
En este artículo se reconstruye la evolución de la política exterior del Partido Comunista Italiano desde principios de los años setenta hasta la disolución del partido en 1991. Se reelaborarán sintéticamente los resultados de una serie de in- vestigaciones realizadas por el autor en la última década, comparándolos con otras recientes aportaciones historiográficas. En particular, se analizará la relación del PCI con la “cuestión europea”, a partir de lo que la historiografía más reciente ha iden- tificado como una peculiaridad del comunismo italiano: la capacidad de dimen- sionar su acción política en el marco del vínculo entre nacional e internacional, construyendo un universo cultural y una iniciativa capaz de romper con las barreras de la ortodoxia y las formas de dependencia vertical entre el Estado soviético y el movimiento.
- català
En aquest article es reconstrueix l’evolució de la política exterior del Partit Co- munista Italià des de principis dels anys setanta fins a la dissolució del partit el 1991. Es re-elaboraran sintèticament els resultats d’una sèrie d’investigacions realitzades per l’autor durant l’última dècada, comparant-los amb altres recents aportacions historiogràfiques. En particular, s’analitzarà la relació del pci amb la “qüestió euro- pea”, a partir del que la historiografia més recent ha identificat com a peculiaritat del comunisme italià: la capacitat de dimensionar la seva acció política en el marc del vincle entre nacional i internacional , construint un univers cultural i una iniciativa capaç de trencar les barreres de l’ortodòxia i les formes de dependència vertical entre l’Estat soviètic i el moviment.
- English
This article reconstructs the evolution of the Italian Communist Party’s foreign policy from the early 1970s to the dissolution of the party in 1991.The results of a series of researches carried out by the author in the last decade will be synthetically re-elaborated, comparing them with other recent acquisitions of historiography. In particular, the pci’s relationship with the “European question” will be analysed starting from what the most recent historiography has identified as a peculiarity of Italian communism: the ability to size its political action within the framework of the link between national and international, building a cultural universe and an initiative capable of breaking out of the marxism-leninism orthodoxy and forms of vertical dependence between the Soviet state and the communist movement.
