Resumen de Parem l’orella a l’entremig: els elements sonors no discursius del Convit
En aquest estudi fem una proposta de lectura del Convit de Plató que se centra en els elements sonors no discursius que anem trobant en el decurs del diàleg. Creiem que la proposta es pot estendre a altres diàlegs platònics tot atenent a la seva harmonia. Caldrà que ens fixem en el lloc on apareixen, quines escenes introdueixen, interrompen o clouen. Flautes, terrabastalls, singlots. Restarem atents a la ironia platònica mitjançant el sentit de l’oïda moguts per la sospita que aquests elements tenen un paper important que produeix variacions o desplaçaments en l’ordre del diàleg, i que van ser introduïts intencionadament per part de Plató. En aquest estudi ens limitarem a enumerar alguns dels sons, sorolls i silencis significatius que caldria tenir en compte en el cas del Convit, tot centrant-nos en l’anàlisi del singlot d’Aristòfanes. D’altra banda, suggerirem de manera introductòria una possible interpretació del silenci de Sòcrates durant el discurs de Diotima i del terrabastall que produeix Alcibíades quan arriba a casa d’Agató
