Resumen de De Beauvoir a Lacan: l’anàlisi de Françoise Collin d’un rencontre omès
L’any 1986, a «Un héritage sans testament», Françoise Collin reflexionava sobre les possibilitats i les condicions de la transmissió, que descrivia com el principi de generació del simbòlic i la definia com una activitat bilateral, una praxi, que determina l’espai d’aparició, la possibilitat de parlar i d’escoltar. Tretze anys més tard, a «Nom du Père. On de la mère», la pensadora retornava sobre aquesta qüestió i analitzava com les místiques havien impulsat Lacan a repensar la seva resposta a la pregunta «Que veut la femme?». Collin mostrava que les mateixes místiques de les quals parla Lacan havien aparegut prèviament, i en els mateixos termes, en El segon sexe de Beauvoir, a qui l’analista no anomena en cap moment. L’article analitzarà aquest encontre, tot prenent-lo com a paradigma de les relacions de transmissió entre les dones i els homes tal com han existit tradicionalment.Paraules clau: Françoise Collin, Simone de Beauvoir, Jacques Lacan, transmissió, llegat de les dones.
