Montaigne i la «filosofia cristiana» :: anàlisi d'una pàgina del capítol «Des prières» dels Assaigs

• Autores: Jordi Bayod Brau
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 21, 2010, págs. 47-74
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’aportació d’una dada fins ara desconeguda pot millorar la comprensió d’una pàgina decisiva del capítol «Des prières» dels Assaigs: Montaigne parteix en ella d’una declaració que l’humanista flamenc Justus Lipsius havia formulat en el prefaci de la segona edició del seu aclamat diàleg De constantia, per respondre a les crítiques rebudes per la natura profana del llibre. Els punts de vista adoptats per tots dos autors són, però, diferents. Mentre que Lipsius subratlla el caràcter cristià de la seva filosofia, Montaigne prefereix negar que la filosofia pugui ser útil a la religió i separar netament el domini de la raó i el de la fe.

  • English

    Montaigne and “christian philosophy” The discovery of a hitherto unknown fact can improve the understanding of a crucial page in the chapter «Des prières» of the Essays: Montaigne is based on a statement that the Flemish humanist Justus Lipsius had made in the preface of the second edition of his acclaimed dialogue De constantia, to respond to criticism by the secular nature of the book. The views adopted by both authors, however, are different.

    While Lipsius emphasizes the Christian character of his philosophy, Montaigne prefers to deny that philosophy can be useful to religion and to separate clearly the domains of reason and of faith.