La pràctica política de la memòria comunitària com a valor de la democràcia

• Autores: Ian Grosvenor, Eulàlia Collelldemont Pujadas
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 62, 2022, págs. 13-33
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The political practice of the community memory as a value of democracy
  • La pratique politique de la mémoire communautaire en tant que valeur de la démocratie
  • La práctica política de la memoria comunitaria como valor de la democracia
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En el artículo desarrollamos un ensayo sobre cómo la memoria comunitaria es uno de los valores que sustentan la democracia desde la producción y creación cultural de la pedagogía, comprendida no como mercado financiado por las agencias sino como práctica política necesaria en los estudios, investigaciones y búsquedas en historia de la educación. Con una primera aproximación a diversas fuentes visuales del período de la i Guerra Mundial (1914-1918), se establecen diferentes recorridos a través y usando las fuentes, incorporando en el ensayo formas para narrar de manera distinta. Es así que nos enfrentamos a las imágenes, las miramos y, recuperando a Berger (1972), intentamos captarlas desde la memoria comuni-taria, no como pintores, no como editores o restauradores, tampoco como profesores, sino como un ejercicio libre de historias compartidas. Este es pues, un artículo que trata de aproximarse a las fuentes visuales como integrantes del hacer un ejercicio democrático de memoria, planteándose tanto cuestiones de orde-nación como de situación, de metodología y de epistemología. Como ensayo pues, es una reflexión abierta que se originó en las conversaciones, discusiones, experimentos y creencias previas.

  • English

    In the article we look at how community memory is one of the values that sustain democracy from the production and cultural creation of pedagogy, understood not as a market funded by agencies but as a necessary political practice in doing research. With a first approach to different visual sources from the period of the Great War (1914-1918), different routes are established through and using the sources, incorporating different ways of narrating depending on how we display the figures. We face a series of images, we look at them, and thinking of Berger (1972), we try to capture them from community memory, not as painters, not as publishers, not as restorers, not as teachers but in a free exercise of shared stories. This is an article that seeks to approach visual sources as part of conducting a democratic exercise in memory, raising issues of order and situation, methodology, and epistemology. As an essay, however, it is an open reflection that starts from conversations, discussions, tests and previous beliefs.

  • français

    Dans cet article, nous développons un essai sur la mémoire communautaire comme étant l’une des valeurs qui sous-tendent la démocratie du point de vue de la production et de la création culturelle de la pédagogie, entendue non pas comme un marché financé par les agences, mais comme une pratique politique nécessaire dans l’exercice de la recherche, dans les études et dans les enquêtes. À partir d’une première approche de différentes sources visuelles de la période de la Première Guerre mondiale (1914-1918), divers parcours sont établis à travers et avec l’usage de sources, tout en incorporant dans l’essai différents types de récits. À tel point que nous avons affaire à une série d’images, que nous les regardons et que, tout en pensant à Berger (1972), nous tentons de les saisir sous l’angle de la mémoire communautaire, non comme des peintres, ni comme des éditeurs, ni comme des restaurateurs, ni comme des professeurs, mais dans un exercice libre d’histoires partagées. Il s’agit donc ici d’un article qui essaie d’approcher les sources visuelles comme parties intégrantes de la réalisation d’un exercice démocratique de mémoire, tout en soumettant des questions d’aménagement et de situation, de méthodologie et d’épistémologie. Mais, en tant qu’essai, il s’agit évidemment d’une réflexion ouverte qui part de conversations, de discussions, d’essais et de croyances préalables.

  • català

    En l’article desenvolupem un assaig sobre com la memòria comunitària és un dels valors que sustenten la democràcia des de la producció i creació cultural de la pedagogia, entesa no com a mercat finançat per les agències sinó com a pràctica política necessària en el fer recerca, en els estudis i en les investigacions. Amb una primera aproximació a diferents fonts visuals de perío-de de la Gran Guerra (1914-1918 ), s’estableixen diferents recorreguts a través i amb ús de les fonts, tot incorporant en l’assaig diferents vies per narrar diferent. Tant és així que ens enfron-tem a una sèrie d’imatges, les mirem, i tot pensant en Berger (1972), les intentem copsar des de la memòria comunitària, no com a pintors, no com a editors, no com a restauradors, no com professors sinó en un exercici lliure d’històries compartides. Aquest és, doncs, un article que tracta d’aproximar-se a les fonts visuals com a integrants del fer un exercici democràtic de memòria, tot plantejant qüestions d’ordenació i situació, de metodologia i d’epistemologia. Com a assaig però, és clar que és una reflexió oberta que parteix de converses, discussions, provatures i creences prèvies.