El treball analitza la formació de societats mercantils que tenien com a centre d'activitat la taverna a la Barcelona dels set-cents. S'estudia el desenvolupament comercial i laboral d'aquests negocis, els pactes entre socis, la inversió en capital i/o en treball, i les funcions de l'administrador. Es compara la trajectòria societària i comercial de les tavernes administrades per catalans i les regentades per ciutadans llombards establerts a Barcelona. Un aspecte a destacar són les xarxes de distribució comercial i proveïment de productes vínics en uns i altres establiments. Les tavernes regentades per catalans es proveïen bàsicament de la producció vitivinícola d'àrees properes a Barcelona i comarques veïnes, en el marc d'una integració vertical del comerç interior català. En canvi, els establiments dels llombards compraven gèneres als majoristes de la capital. Quan s'associaven amb catalans entraven en els mateixos cercles de la distribució comercial que els autòctons.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados