Filosofia de la història com a teodicea

• Autores: Gabriel Amengual i Coll
• Localización: Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, ISSN-e 2013-9543, ISSN 1130-4383, Vol. 22, 2011, págs. 27-52
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Philosophy of History as Theodicy
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Prenent com punt de partida la crítica d’Adorno a la Filosofia hegeliana de la Història (1) s’exposen les línies generals de la moderna Filosofia de la Història (2), per mostrar els punts comuns i els diferencials. La hegeliana Filosofia de la Història (3) es caracteritza per prendre en consideració el dolor i el negatiu i posar-lo en un pla rellevant com no s’havia fet anteriorment, de manera que ve a significar un punt d’inflexió; això mateix es posa de manifest en el fet de plantejar-la com a teodicea. A pesar de la intenció expressada al començament de portar a terme la teodicea que Leibniz plantejà de manera metafísica i abstracta a l’àmbit concret de la història, aquesta intenció no arriba a realitzar-se en la Filosofia de la Història (en ella simplement es duu a concepte la teodicea en la mesura que es crea un marc de sentit per a l’acció), sinó en l’esperit absolut, en la seva exposició del cristianisme i, en concret, de l’Encarnació i de la mort de Crist.

  • English

    Taking Adorno’s critique of the Hegelian Philosophy of History as the point of departure, (1) the general lines of Modern Philosophy of History are exposed (2) in order to present the issues they have in common and those in which they collide. The Hegelian Philosophy of History (3) can be characterized by considering the pain and the negative. It confers on the afore mentioned topics a relevancy which they had never had before, so it becomes a point of inflexion which is itself revealed in the fact of dealing with the Philosophy of History as a Theodicy.

    Despite the initially expressed intention of carrying out in the concrete area of History the Theodicy which Leibniz depicted in a metaphysical and abstract way, the said intention is not ever realized in the Philosophy of History (it only conceptualizes Theodicy insofar as it furnishes action with a frame of sense), but in the Absolute Spirit, in his reference to Christianity and more specifically in Incarnation and in Christ’s death.