Aquest article constitueix una revisió crítica del raonament desplegat per Josep Lluís Blasco en el discurs La llibertat de la raó, on l’autor defensa que (i) la llibertat juga un paper important no sols en l’àmbit pràctic, sinó també en el teòric; i (ii) que, no obstant això, la raó es manté escindida en dues esferes. Així, en primer lloc, es consideren una sèrie d’arguments que es jutgen insuficients per a mostrar (i), però que poden recolzar (ii). A continuació, es presenta una reconstrucció de l’argument principal a favor d’(i) i es clarifica el suport adduït per les diferents premisses. Es defensa que cal interpretar-lo com un argument transcendental, paral·lel a l’argument de Kant a favor de l’existència de la llibertat en l’esfera moral. Finalment, es proposa una doble distinció que, combinada, vol clarificar la concepció de la raó que sembla seguir-se del raonament de Blasco
This article critically reviews Josep Lluís Blasco’s argument in his public address La llibertat de la raó, where he argues for (i) that freedom plays a central role not only in the practical sphere of reason, but also in the theoretical sphere; and (ii) that, nevertheless, reason’s division in two spheres is not cancelled. Particularly, I first consider a series of minor arguments, which are judged unsound regarding (i), but which can give some support to (ii). Next, I present a reconstruction of the key argument for (i) and clarify the force of the premises. I claim that it must be interpreted as a transcendental argument, parallel to Kant’s argument for the existence of freedom in the moral sphere. Finally, based on a double distinction, an account of the division of reason, which seems to follow from Blasco’s view, is proposed.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados