Resumen de Amor de màquina: una aproximació a l’imaginari afectiu entre humans i no-humans en l’obra de Raquel Santanera, Irene Solà i Alicia Kopf
- català
L’evolució de les noves tecnologies planteja reptes com el de la informàtica afectiva, que posa l’èmfasi en la incorporació d’emocions a les relacions entre l’ésser humà i la màquina. Gradualment, ens hem anat apropant a intel·ligències artificials capaces de tenir cura de les necessitats afectives de col·lectius diversos, de detectar estats emocionals i reaccionar-hi amb la finalitat de fer-nos ‘més feliços’, ser companys de conversa o ajudar-nos a frenar el deteriorament d’algunes habilitats neuronals o cognitives. Aquest article, doncs, proposa fer-hi una aproximació a partir de tres obres concretes: el llibre de poemes De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2018) de Raquel Santanera; i les propostes performatives Speculative Intimacy (2019) d’Alicia Kopf; i M’has parlat i t’he dit que et vaig dir que no et digui (2019) d’Irene Solà.
- English
Developments in new technologies have brought about new challenges such as ‘affective computing’, that is, the incorporation of emotions into human-machine relationships. Artificial Intelligence is gradually accounting for the emotional needs of diverse groups of people and has develop the ability to detect emotional states and react accordingly to make people ‘happier’ by becoming conversation partners or helping slow down processes of neuronal and cognitive deterioration. This article explores the imaginary that engages with these types of relationships in three experimental works, Raquel Santanera’s book of poetry, De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2018), Alicia Kopf’s performative proposals Speculative intimacy (2019) and Irene Solà’s M’has parlat i t’he dit que et vaig dir que no et digui (2019).
