La relació entre Joan Fuster i els correctors –els «cagallons de la gramàtica», com els etiquetarà ací i allà– de Serra d’Or va ser, almenys durant els primers anys a la revista, bastant complicada; tot i que en reconeixia la tasca i la necessitat, en més d’una ocasió en discrepà dels límits i de la funció. El present article té com a objectiu, doncs, l’anàlisi de les controvèrsies públiques i privades suscitades per la intervenció –o intromissió– dels cor-rectors de Serra d’Or en els seus articles, a més de la polèmica que mantingué amb Eduard Artells, col·laborador també de la capçalera de Montserrat.
The relationship between Joan Fuster and Serra d’Or’s proofreaders –«els ca-gallons de la gramàtica» ‘grammar turds’, as he would label them several times– was quite complicated, at least during his first years at the magazine. Although he acknowledged their corrective role and their necessity, he would go on to discuss their limits and their function on more than one occasion. The aim of this paper is to analyze, on the one hand, public and private controversies about the intervention –or the interference– of Serra d’Or’s proof- readers in Joan Fuster’s articles, and, on the other hand, his controversy with Eduard Artells, who was another collaborator of the magazine from Montserrat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados