L’efectivitat indiscutible dels edictes de gràcia de la Inquisició es fa ben patent en processos com el que ací tractem. La capa social dels conversos valencians, pràcticament diluïda al si de la societat cristiana dels seus temps, aflorà, en certa manera, a través de les delacions de familiars i coneguts que acudien a confessar els seus errors en temps de gràcia. D’aquesta manera, Gabriel Sanç es veié immers en un procés inquisitorial de què no pogué escapar. La documentació analitzada ens aporta, però, una sèrie de dades interessants per a l’estudi del col·lectiu dels conversos valencians.
The undeniable effectiveness of the Inquisition’s edicts of grace becomes very clear in processes such as the one we deal with here. The social stratum of the Valencian converts, practically diluted in the middle of the Christian society of their time, surfaced, in a certain way, through the denunciations of relatives and acquaintances who came to con-fess their errors in time of grace. In this way, Gabriel Sanç was immersed in an inquisitorial process from which he could not escape. Nevertheless, the analysed documentation provides us a series of interesting data for the study of the Valencian converts.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados