Resumen de Un exemple de poesia íntima del Vuit-cents: les «Semprevives» (1895) de Josep Bodria
- català
En la València de l’últim quart del Vuit-cents s’elabora una poesia que pretén distan-ciar-se de la predominant evocació nostàlgica del passat i del pairalisme. Un dels lletraferits que conrea aquest tipus de poesia és Josep Bodria i Roig. L’objectiu del present treball és fer una aproximació a «Pomell de Semprevives» (1895), suite de poemes breus centrats en el dolor i l’enyorança que el jo poètic experimenta després d’enviudar. Completem l’estudi amb una edició d’aquesta suite que, des de la seua publicació primera, no ha estat reeditada, llevat de la Sempreviva II,publicada per Eduard Verger al segon volum d’Antologia dels poetes valencians (1984)
- English
In Valencia in the last quarter of the eighteenth century, a different poetry that seeks to distance itself from the predominant nostalgic evocation of the past and pairalism. One of the writers who cultivates this type of poetry is Josep Bodria i Roig. The aim of this work is to take an approach to «Pomell de Semprevives» (1895), a suite of short poems focu-sed on the pain and longing that I lyrically experience after being widowed. We complete the study with an edition of this suite that, since the original, has not been transcribed, except for Sempreviva II transcribed by Verger in the second volume of the Antologia dels poetes valencians (1984)
