Este texto sigue una genealogía feminista, desde la (re)visión y su dimensión efractiva, hasta su encarnación en unos ojos refractivos. Esta inflexión da cuenta de la dimensión corporal encarnada de las propuestas teóricas recientes y su énfasis en la fragilidad y la interdependencia mutua, que se visibiliza en un corpus narrativo de diversidad funcional, en una poética que señala la autoconsciencia de la pérdida de una verticalidad hegemónica.
Aquest text segueix una genealogia feminista, des de la (re)visió i la seva dimensió efractiva, fins a la seva encarnació en uns ulls refractius. Aquesta inflexió exposa la dimensió corporal encarnada de les propostes teòriques recents i el seu èmfasi en la fragilitat i la interdependència mútua, que es visibilitza en un corpus narratiu de diversitat funcional, en una poètica que assenyala l’autoconsciència de la pèrdua d’una verticalitat hegemònica.
This text follows a feminist genealogy, from the (re)vision and its effractive dimension, to its incarnation in refractive eyes. This inflection accounts for the bodily dimension embodied in recent theoretical proposals and their emphasis on fragility and mutual interdependence, which becomes visible in a narrative corpus of functional diversity, in a poetics that points to the self-awareness of the loss of a hegemonic verticality.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados