Hasta el S XIX, la exclusión de las mujeres de la enseñanza académica oficial de las bellas artes, al mismo tiempo que se les reservaba la práctica de técnicas artesanales y aptas para el entorno doméstico, provocó que ciertas técnicas y estilos pasaran a ser consideradas como más propios de un género o de otro. Diferentes corrientes artísticas feministas han reivindicado o negado la existencia de una particular sensibilidad femenina más afín a determinados medios y estilos. Este artículo parte de la hipótesis de que en el contexto occidental contemporáneo la educación y el entorno cultural son más determinantes en el estilo y técnica de un artista que una supuesta predisposición biológica ligada al género. Para comprobar esta hipótesis, se analiza el uso de la técnica de la acuarela en la obra de Marlene Dumas y de la pintura al óleo en Jenny Saville, comparando su producción con la de otros artistas varones de similares características.
Fins al S XIX, l'exclusió de les dones de l'ensenyament acadèmic oficial de les belles arts, alhora que se'ls reservava la pràctica de tècniques artesanals i aptes per a l'entorn domèstic, va provocar que certes tècniques i estils passessin a ser considerades com més propis d'un gènere o altre. Diferents corrents artístics feministes han reivindicat o negat l'existència d'una sensibilitat femenina particular més afí a determinats mitjans i estils. Aquest article parteix de la hipòtesi que en el context occidental contemporani l'educació i l'entorn cultural són més determinants en l'estil i la tècnica d'un artista que no pas una presumpta predisposició biològica lligada al gènere. Per comprovar aquesta hipòtesi, s'analitza l'ús de la tècnica de l'aquarel·la a l'obra de Marlene Dumas i de la pintura a l'oli a Jenny Saville, comparant-ne la producció amb la d'altres artistes barons de característiques semblants.
Until the 19th century, the exclusion of women from the official academic teaching of fine arts, while at the same time reserving for them the practice of artisanal techniques suitable for the domestic environment, led to certain techniques and styles being considered as belonging more to one gender or the other. Different feminist artistic movements have claimed or denied the existence of a particular feminine sensitivity, more in line with certain methods and styles. This article is based on the hypothesis that in the contemporary western context, education and the cultural environment are more decisive in the style and technique of an artist than a supposed biological predisposition linked to gender. To verify this hypothesis, we can analyse the watercolour technique used in the work of Marlene Dumas and of the oil painting technique in the art of Jenny Saville, comparing their paintings with other artworks of similar technical features, produced by male artists.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados