En aquest article, proposem un patró per a l’anàlisi dels escrits dels alumnes en L2 amb un enfocament basat en la noció de gènere discursiu, reconceptualitzant l’ensenyament de la llengua escrita a primer de carrera com un aprenentatge de característiques de gènere més enllà dels aspectes purament lingüístics. L’enfocament que suggerim adapta els components comunicatius descrits per Halliday —és a dir, els components ideacionals, textuals i interpersonals— a les característiques concretes del discurs acadèmic, amb el propòsit d’estudiar el progrés dels aprenents des del punt de vista dels gèneres discursius propis d’una disciplina. La implementació d’aquest model d’anàlisi està il·lustrada per un recull d’exemples d’assajos escrits per un grup d’alumnes de literatura anglesa dins del programa d’humanitats. Malgrat la manca d’expertesa dels alumnes en aquesta llengua —en vocabulari, estructures, registre, etc.—, el punt de vista de gènere ens permet una visió més flexible de la feina dels alumnes tot observant la seva implementació personal de les característiques identificatives del gènere de l’assaig.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados