El estudio histórico de las primeras bullangues de Barcelona (1835-1837), pieza clave en el desarrollo de la inestable y turbulenta larga década de 1830-1843, se ha convertido en un huesped, debido a la transformación en sentido social y cultural de la historia política, y a una notable renovación historiográfica. La convergencia entre las aportaciones de la historiografía socioeconómica de inicios de la segunda mitad del siglo XX, y la historia política asentada durante las últimas décadas del mismo siglo, ha facilitado la creación de estudios holísticos respecto del fenómeno en cuestión. El articulo que sigue elabora un estado de la cuestión en el cual se resalta el proceso de hibridación historiográfica y, paralelamente, se presentan los debates restantes y los consensos alcanzados por la renovada historia política de las bullangues de Barcelona.Palabras clave: clases populares, burguesía, revolución liberal, bullangues, historiografía.
L’estudi històric de les primeres bullangues de Barcelona (1835-1837), peça clau en l’esdevenir de la inestable i turbulenta llarga dècada de 1830-1843, està sent hoste, a raó de la transformació en sentit social i cultural de la història política, d’una notable renovació historiogràfica. La convergència entre les aportacions de la historiografia socioeconòmica d’inicis de la segona meitat del segle XX, i la història política assentada durant les darreres dècades del mateix segle, ha facilitat la creació d’estudis holístics respecte del fenomen en qüestió. L’article que segueix elabora un estat de la qüestió en el qual es ressalta tal procés d’hibridació historiogràfica i, paral·lelament, es presenten els debats restants i els consensos assolits per la renovada història política de les bullangues de Barcelona.Paraules clau: classes populars, burgesia, revolució liberal, bullangues, historiografia.
The historical research on the topic of Barcelona’s first «bullangues», a key process to understand the unstable and turbulent long decade of 1830-1843, has been subject to a profound historiographical renovation caused by the adoption of a social and cultural perspective by political historians. The concurrence between the nineteenth-fifties to nineteen-seventies socioeconomic historiography and late-twentieth-century political historians, has enabled the creation of a new and holistic perspective of the phenomenon in question. The article that follows elaborates a historiographical review focusing on the aforementioned hybridization while, on the other hand, presents the debates and consensus that the new political history has constructed around Barcelona’s first «bullangues».Keywords: working class, bourgeoise, liberal revolution, bullangues, historiography.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados