Els éssers humans hem de relacionar-nos amb el nostre futur si volem fer ope- racions que vagin més enllà del moment present. Això val també per a les so- cietats, que han de tenir un tracte intel·ligent amb el seu futur, si és que volen que disposicions col·lectives com la previsió i l’anticipació, o emocions públi- ques com l’esperança i el temor, els desigs i les expectatives, siguin articulades d’una manera raonable. Les dificultats actuals de la societat, a l’hora de pen- sar-se ella mateixa en termes de finalitat i promesa col·lectiva, posen de mani- fest precisament que el futur no està ben atès, sobretot el menys immediat i pròxim, és a dir, el futur en sentit propi.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados