En els últims anys ha augmentat, de manera considerable, el nombre de nens i adolescents diagnosticats de TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). Aquest increment es produeix en un context social caracteritzat per una presència massiva de diagnòstics psiquiàtrics fins al punt d’haver de plantejar-nos si hi ha algú que estigui sa. Aquest article exposa les debilitats epis-temològiques del constructe del TDAH i, alhora, intenta aportar algunes hipòtesis que puguin explicar les actuals dificultats que mostren alguns nens i adolescents per prestar atenció en les tasques escolars.
In recent years has increased significantly the number of children and ad-olescents diagnosed with ADHD (attention deficit hyperactivity disorder). This increase occurs in a social context characterized by a massive presence of psychiatric diagnoses to the point of having to ask ourselves if there is someone who is healthy. This article exposes the weaknesses epistemological construct of ADHD and also try to bring some hypotheses that may explain the cMailurrent difficulties show that some children and adolescents to pay attention in school work.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados